Activitat 17

Existeix la realitat fora de lament independentment del fet que jo pensi?

Arribats al punt de que tenim la certesa de que nosaltres existim, el jo de cada un de nosaltres és incorruptible i per tant verifiquem que és. Per una altra part, totes les altres coses que ens envolten són objectes per a nosaltres mateixos, són coses que se'ns presenten al davant però que realment mai podrem conèixer.La meva pregunta és: Hem de dir que quelcom no existeix només pel fet que jo no ho conec?No existiran per a mi, perquè no les conec però no puc negar rotundament que no existeixen per a d'altres, jo només sé el que succeeix al meu món interior, totes les altres coses exteriors són enganyoses perquè mai podré comprovar-les i arribar a la conclusió de que són certes.Jo penso q e si que hi ha una realitat a fora de la ment però que mai podré conèixer-la, sembla contradictori,per tant per no contradir-me i pensant que només existeix el que sé, no hi ha món fora del meu perquè per a mi no existeix. Els altres són falsejaments que per poder viure he d'arriesgar-me a creure o no el que ens diguin, és molt relatiu. Com puc saber el què algú pensa en un cert moment? Encara que m'ho diguessin,nopuc tenir la certesa de que sigui cert. I ara mateix escrivint,ningú que ho llegeixi podrà saber realment el que penso,potser si una assimilació, però no la veritat absoluta. L'únic de cert en la nostra vida és el nostre món,iper això és més valuós que qualsevol altra cosa, perquè ningú podrà entrar-hi mai.

Activitat 16

5. Una altra formulació del cogito: Meditacions metafísiques, 2a.

Descartes en aquest text parla sobre el que podem dir què és realment cert i el que no. Aquest text està ple de preguntes, ja que sinó no preguntem o no dubtem no podem arribar a la certesa. Descartes dubta de que ell sigui cos, dubta de tot ja que no té raons per adduir que existeixin, però a partir de la deducció arriba a la conclusió de què ell no pot dubtar del jo ja què si no existí no podria ni tan sols dubtar, el jo és irrevocable i constant en la nostra vida. També parla d'una cosa què està per sobre de nosaltres i que potser ens enganya, i que si així fos, aquest ens podria enganyar sobre qualsevol qüestió, podríem dubtar de tot però l'indubtable som nosaltres el jo, ja que sense jo no hi ha res, som subjecte de tot el que ens passa o fem i per tant si aquest no existís no ens podríem plantejar cap qüestió. Parla d'un poderós que ens enganya, però no afirma que hi sigui, només que és probable ja que ni tan sols això ho podríem verificar.

Activitat 15

Descartes: text 1

En aquest text Descartes exposa les regles del mètode cartesià. Primer parla de que no podem acceptar com a certs enunciats què ho haguem comprovat que són certs ni què coneguem amb evidència que ho són, ja que hem de contrastar les coses perquè podrien ser falses, hem d'evitar la precipitació i comprendre només amb els meus judicis allò què es manifesta amb claredat i distinció.Després parla de que hem de dividir cada part per arribar a parts més simples per poder sintetitzar-les.Després parla de que hem de sintetitzar aquestes parts simples per poder adquirir un coneixement més complex i finalment revisar que no haguem passat cap detall per sobre ja que si l'hagués anul·laríem l'enunciat que havíem donat com a cert.Aquest mètode s'ha d'utilitzar sempre abans de dir que quelcom és evident ja què només partint del dubte podrem arribar al coneixement i a la certesa, perquè només al dubtar podem adonar-nos que quelcom és fals, si estem realment segurs de que alguna cosa és certa, mai ens plantejarem que no ho és.

Projecte 3

Influències sobre Habermas

Habermas va estar influenciat per Heidegger ja que va criticar les seves teories sobre la seva obra: Introducción a la metafísica.
També va influir molt sobre les seves teories el pensament de Kant i Kart Marx. Va ser influenciat per Marx per la seva teoria sobre vincle entre la filosofia de la raó en termes normatius i la teoria empírica de la societat.
Va criticar a Marx ja que Habermas va reduir la praxis humana només en la techné, en el sentit que Marx li va donar importància al treball com a eix de la societat.
Altres influents sobre aquest autor també van ser Niklas Luhmann i John Rawls amb els que compartia certes preocupacions.
Va ser influenciat també per la metafísica grega i el monoteisme patriarcal.
Erich Rothacker i Oskar Becker van ser alguns dels seus professors i potser també li van influir com a filòsof ja que d'ells va obtenir molts coneixements.
Va ser influenciat per la obra del segon Wittgenstein, lafenomenologia de Alfred Shutz i l'hermenèutica de Gadamer. Habermas considera que la reformulació dela teoria crítica de la societat poden fer-se des de el llenguatge, doncs aquí és d'on poden buscar-se els processos del reconeixement intersubjectiu que originen un model d'acció i racionalitat no instrumentals.
Aristòtil també el va influenciar ja que per a ell el llenguatge ha estat redit a un instrument per una tradició filosòfica i considera que el llenguatge és una eina de caràcter designatiu amb la funció d'expresar el pensament a través dels signes: el llenguatge queda reduït a la codificació simbòlica del pensament.
Herder, Hamman i Humboldt també el van influir ja que van ser els que van trencar amb el pensament explicat anteriorment D'Aristòtil partint de que el llenguatge no pot ser reduït a una simple expressió del pensar i de que existissin una serie de llenguatges històrics que posicionen la raó a dins d´una pluralitat de contextos culturals, de manera que la descentralitzen.

Activitat 14

Es pot demostrar l’existència de Déu?

Déu, qui és Déu? Aquesta pregunta és molt relativa segons qui la contesti. Des de el meu punt de vista Déu és quelcom creat per la societat i per tant per a mi és inexistent. D'aquesta manera, Déu és no pot ser vist, ni pensat, no el podem escoltar, sentir... és per això que crec que no es pot demostrar la seva existència. Déu és quelcom subjectiu que cada u és lliure de crear-lo amb la seva fe o no. Segons la persona que ho digui, Déu existeix o no, d'aquesta manera podríem dir que els que creuen en Déu són els que tenen la veritat i els que no són uns ignorants. Però, és ignorant aquell que no creu el que no veu? Potser el que pensa així és materialista, empirista, o potser només és realista.No podem demostrar l'existència de Déu perquè si aquest existís tan sols podria ser dit, ni pensat, Déu és fora del món i per tant cap de nosaltres podrà arribar a ell i després explicar-ho, per tant; deixant a part el tema que existeixi o no, no es pot demostrar la seva existència perquè nosaltres només podem dir amb seguretat allò que veiem, sentim, olorem, toquem o tastem, la realitat la captem a partir dels sentits i com a Déu no podem sentir-lo, no podem demostrar que existeixi.

Activitat 13

Epicur: CARTA A MENECEU

Aquest text d´Epicur parla en el primer i segon paràgraf de tothom ha de filosofar, ja que filosofar ens fa vius ja que filosofar ens porta la felicitat. Després parla dels déus de la falsa noció que en té la gent, ell diu que els déus es preocupen per ells mateixos i no ens fan cas als humans, ells viuen tranquilament. En el quart paràgraf parla de la mort i diu que no hem de preocupar-nos per la mort ja que no la sentirme i quan arribi ja no hi serem, la mort com diu Epicur “ens lliura de l'enyorança desmesurada d'immortalitat” és a dir, que la majoria de gent durant la seva vida està sofrint perquè no vol morir, i quan moren s´alliberen d´aquella angoixa que els atemoria. Per tant viure bé només és posible si pensem que no és un mal morir, ja que com diu Epicur: la mort no és real ni per als vius ni per als morts, perquè, dels primers, n'està allunyada i, quan s'apropa als segons, aquests ja han desaparegut, ningú veurà mai la mort ni abans ni després de morir per tant és d´ingenus tenir-ne por. L´important a la vida no és viure més sinó viure millor, això ho explica amb una comparació amb el menjar, ja que és millor un plat escàs però agradable que no un menys agradable però menys abundant. També diu que no té seny la persona que diu que és millor no viure ja que si realment ho digués ja s´hauria siucidat i com epicur deia al principi, l´exercici de filosofar i d´adquirir la felicitat és a la mà de tothom i per això ens hem de sentir satisfets de viure. També parla del destí, de que estem determinats però que nosaltres també hi juguem un paper important i per tant hem dedecidir sobre la nostra pròpia vida. Epicur parla de dos tipus de desitjos els vans que no serveixen per adquirir la felicitat i els naturals, que són necessaris per poder adquirir la felicitat, diu que nosaltres hem de saber quins són els deitjos que necessitem per no sentir dolor i aconseguir el plaer que és la manca d´aquest. Epicur diu que els humans estem moguts pel plaer i actuem segons aquest però que a la vegada no acceptem tots els plaers per què podem portar-nos dolors més grans i a vegades acceptem dolors perquè ens reporten plaers, es a dir, actuem segons allò que ens fa sentir millor. Parla també de l´autosuficiencia de viure amb poc perquè una persona és feliç quan no desitja res més del que té, per tant el que té poc i se sent satisfet por ser més feliç que el que en té molt però encara en vol més. Epicur explica que el plaer del que ell parla és l´absència del dolor físic i el malestar de l´ànima i que segons aquest actuem gràcies al seny que ens ajuda a elegir quins són els desitjos que hem de satisfer i quins no, per tant, per poder tenir una vida feliç hem de ser assenyats i tenir clar quines coses seran bones sense causar-nos després dolor. Si vivim de manera assenyada vivim de manera virtuosa i si vivim de manera virtuosa serem felinos, que al cap i a la fié s l´objectiu a on tothom vol arribar.
Quan diu: “El savi creu que val més ser assenyadament desgraciat que insensatament feliç” vol dir que és millor tenir seny i actuar bé però que per atzar tinguem mala sort, que no que siguem insensats i actuem malament però que siguem felinos ja que la felicitat realment l´aconsegueix només aquell que se sent bé amb ell mateix i l´insensat encara que se senti bé amb ell mateix no s´ha parat a pensar si les seves accions són correctes o no, perquè realment li donen igual, perquè actua sense seny i només mirant per complaure desitjos que com hem dit abans poden ser vans.

Activitat 12

Text 17: La virtut: Ética a Nicomac

En aquest text Aristòtil parla de que hem de viure de manera virtuosa, dacord amb la virtud i explica que hem de trobar el terme mitjà de les coses que poden estar en defecte o en excès, per aixó quan diu: tot allò que es continu i divisible es pot prendre una part més gran o una de més petita o una d´igual, vol dir que hem de trobar la part que no sigui ni més petit ni més gran; sinó la que sigui igual, però diu que allò que és el terme mitjà, no és el mateix per a tothom sinó que canvia depen de la persona i que nosaltres hem de trobar-lo a partir de l´activitat intel·lectual. Aristòtil diu que si actuem dacord amb el terme mitjà obrarem bé, però Aristotil expecifica que aquest terme mitjà es fa referència al de la virtud ètica, es a dir en les virtuts morals que guien les postres accions durant tota la nostra vida. Per tant, per obrar bé hem d´evitar l´excès i el defecte de les virtuts i conservar allò que està al mig que en porta a actuar de manera virtuosa.