miércoles, 27 de enero de 2010

Activitat 14


Es pot demostrar l’existència de Déu?

Déu, qui és Déu? Aquesta pregunta és molt relativa segons qui la contesti. Des de el meu punt de vista Déu és quelcom creat per la societat i per tant per a mi és inexistent. D'aquesta manera, Déu és no pot ser vist, ni pensat, no el podem escoltar, sentir... és per això que crec que no es pot demostrar la seva existència. Déu és quelcom subjectiu que cada u és lliure de crear-lo amb la seva fe o no. Segons la persona que ho digui, Déu existeix o no, d'aquesta manera podríem dir que els que creuen en Déu són els que tenen la veritat i els que no són uns ignorants. Però, és ignorant aquell que no creu el que no veu? Potser el que pensa així és materialista, empirista, o potser només és realista.No podem demostrar l'existència de Déu perquè si aquest existís tan sols podria ser dit, ni pensat, Déu és fora del món i per tant cap de nosaltres podrà arribar a ell i després explicar-ho, per tant; deixant a part el tema que existeixi o no, no es pot demostrar la seva existència perquè nosaltres només podem dir amb seguretat allò que veiem, sentim, olorem, toquem o tastem, la realitat la captem a partir dels sentits i com a Déu no podem sentir-lo, no podem demostrar que existeixi.

domingo, 3 de enero de 2010

Activitat 13




Epicur: CARTA A MENECEU

Aquest text d´Epicur parla en el primer i segon paràgraf de tothom ha de filosofar, ja que filosofar ens fa vius ja que filosofar ens porta la felicitat. Després parla dels déus de la falsa noció que en té la gent, ell diu que els déus es preocupen per ells mateixos i no ens fan cas als humans, ells viuen tranquilament. En el quart paràgraf parla de la mort i diu que no hem de preocupar-nos per la mort ja que no la sentirme i quan arribi ja no hi serem, la mort com diu Epicur “ens lliura de l'enyorança desmesurada d'immortalitat” és a dir, que la majoria de gent durant la seva vida està sofrint perquè no vol morir, i quan moren s´alliberen d´aquella angoixa que els atemoria. Per tant viure bé només és posible si pensem que no és un mal morir, ja que com diu Epicur: la mort no és real ni per als vius ni per als morts, perquè, dels primers, n'està allunyada i, quan s'apropa als segons, aquests ja han desaparegut, ningú veurà mai la mort ni abans ni després de morir per tant és d´ingenus tenir-ne por. L´important a la vida no és viure més sinó viure millor, això ho explica amb una comparació amb el menjar, ja que és millor un plat escàs però agradable que no un menys agradable però menys abundant. També diu que no té seny la persona que diu que és millor no viure ja que si realment ho digués ja s´hauria siucidat i com epicur deia al principi, l´exercici de filosofar i d´adquirir la felicitat és a la mà de tothom i per això ens hem de sentir satisfets de viure. També parla del destí, de que estem determinats però que nosaltres també hi juguem un paper important i per tant hem dedecidir sobre la nostra pròpia vida. Epicur parla de dos tipus de desitjos els vans que no serveixen per adquirir la felicitat i els naturals, que són necessaris per poder adquirir la felicitat, diu que nosaltres hem de saber quins són els deitjos que necessitem per no sentir dolor i aconseguir el plaer que és la manca d´aquest. Epicur diu que els humans estem moguts pel plaer i actuem segons aquest però que a la vegada no acceptem tots els plaers per què podem portar-nos dolors més grans i a vegades acceptem dolors perquè ens reporten plaers, es a dir, actuem segons allò que ens fa sentir millor. Parla també de l´autosuficiencia de viure amb poc perquè una persona és feliç quan no desitja res més del que té, per tant el que té poc i se sent satisfet por ser més feliç que el que en té molt però encara en vol més. Epicur explica que el plaer del que ell parla és l´absència del dolor físic i el malestar de l´ànima i que segons aquest actuem gràcies al seny que ens ajuda a elegir quins són els desitjos que hem de satisfer i quins no, per tant, per poder tenir una vida feliç hem de ser assenyats i tenir clar quines coses seran bones sense causar-nos després dolor. Si vivim de manera assenyada vivim de manera virtuosa i si vivim de manera virtuosa serem felinos, que al cap i a la fié s l´objectiu a on tothom vol arribar.
Quan diu: “El savi creu que val més ser assenyadament desgraciat que insensatament feliç” vol dir que és millor tenir seny i actuar bé però que per atzar tinguem mala sort, que no que siguem insensats i actuem malament però que siguem felinos ja que la felicitat realment l´aconsegueix només aquell que se sent bé amb ell mateix i l´insensat encara que se senti bé amb ell mateix no s´ha parat a pensar si les seves accions són correctes o no, perquè realment li donen igual, perquè actua sense seny i només mirant per complaure desitjos que com hem dit abans poden ser vans.