Activitat 17

Existeix la realitat fora de lament independentment del fet que jo pensi?

Arribats al punt de que tenim la certesa de que nosaltres existim, el jo de cada un de nosaltres és incorruptible i per tant verifiquem que és. Per una altra part, totes les altres coses que ens envolten són objectes per a nosaltres mateixos, són coses que se'ns presenten al davant però que realment mai podrem conèixer.La meva pregunta és: Hem de dir que quelcom no existeix només pel fet que jo no ho conec?No existiran per a mi, perquè no les conec però no puc negar rotundament que no existeixen per a d'altres, jo només sé el que succeeix al meu món interior, totes les altres coses exteriors són enganyoses perquè mai podré comprovar-les i arribar a la conclusió de que són certes.Jo penso q e si que hi ha una realitat a fora de la ment però que mai podré conèixer-la, sembla contradictori,per tant per no contradir-me i pensant que només existeix el que sé, no hi ha món fora del meu perquè per a mi no existeix. Els altres són falsejaments que per poder viure he d'arriesgar-me a creure o no el que ens diguin, és molt relatiu. Com puc saber el què algú pensa en un cert moment? Encara que m'ho diguessin,nopuc tenir la certesa de que sigui cert. I ara mateix escrivint,ningú que ho llegeixi podrà saber realment el que penso,potser si una assimilació, però no la veritat absoluta. L'únic de cert en la nostra vida és el nostre món,iper això és més valuós que qualsevol altra cosa, perquè ningú podrà entrar-hi mai.

Activitat 16

5. Una altra formulació del cogito: Meditacions metafísiques, 2a.

Descartes en aquest text parla sobre el que podem dir què és realment cert i el que no. Aquest text està ple de preguntes, ja que sinó no preguntem o no dubtem no podem arribar a la certesa. Descartes dubta de que ell sigui cos, dubta de tot ja que no té raons per adduir que existeixin, però a partir de la deducció arriba a la conclusió de què ell no pot dubtar del jo ja què si no existí no podria ni tan sols dubtar, el jo és irrevocable i constant en la nostra vida. També parla d'una cosa què està per sobre de nosaltres i que potser ens enganya, i que si així fos, aquest ens podria enganyar sobre qualsevol qüestió, podríem dubtar de tot però l'indubtable som nosaltres el jo, ja que sense jo no hi ha res, som subjecte de tot el que ens passa o fem i per tant si aquest no existís no ens podríem plantejar cap qüestió. Parla d'un poderós que ens enganya, però no afirma que hi sigui, només que és probable ja que ni tan sols això ho podríem verificar.

Activitat 15

Descartes: text 1

En aquest text Descartes exposa les regles del mètode cartesià. Primer parla de que no podem acceptar com a certs enunciats què ho haguem comprovat que són certs ni què coneguem amb evidència que ho són, ja que hem de contrastar les coses perquè podrien ser falses, hem d'evitar la precipitació i comprendre només amb els meus judicis allò què es manifesta amb claredat i distinció.Després parla de que hem de dividir cada part per arribar a parts més simples per poder sintetitzar-les.Després parla de que hem de sintetitzar aquestes parts simples per poder adquirir un coneixement més complex i finalment revisar que no haguem passat cap detall per sobre ja que si l'hagués anul·laríem l'enunciat que havíem donat com a cert.Aquest mètode s'ha d'utilitzar sempre abans de dir que quelcom és evident ja què només partint del dubte podrem arribar al coneixement i a la certesa, perquè només al dubtar podem adonar-nos que quelcom és fals, si estem realment segurs de que alguna cosa és certa, mai ens plantejarem que no ho és.

Projecte 3

Influències sobre Habermas

Habermas va estar influenciat per Heidegger ja que va criticar les seves teories sobre la seva obra: Introducción a la metafísica.
També va influir molt sobre les seves teories el pensament de Kant i Kart Marx. Va ser influenciat per Marx per la seva teoria sobre vincle entre la filosofia de la raó en termes normatius i la teoria empírica de la societat.
Va criticar a Marx ja que Habermas va reduir la praxis humana només en la techné, en el sentit que Marx li va donar importància al treball com a eix de la societat.
Altres influents sobre aquest autor també van ser Niklas Luhmann i John Rawls amb els que compartia certes preocupacions.
Va ser influenciat també per la metafísica grega i el monoteisme patriarcal.
Erich Rothacker i Oskar Becker van ser alguns dels seus professors i potser també li van influir com a filòsof ja que d'ells va obtenir molts coneixements.
Va ser influenciat per la obra del segon Wittgenstein, lafenomenologia de Alfred Shutz i l'hermenèutica de Gadamer. Habermas considera que la reformulació dela teoria crítica de la societat poden fer-se des de el llenguatge, doncs aquí és d'on poden buscar-se els processos del reconeixement intersubjectiu que originen un model d'acció i racionalitat no instrumentals.
Aristòtil també el va influenciar ja que per a ell el llenguatge ha estat redit a un instrument per una tradició filosòfica i considera que el llenguatge és una eina de caràcter designatiu amb la funció d'expresar el pensament a través dels signes: el llenguatge queda reduït a la codificació simbòlica del pensament.
Herder, Hamman i Humboldt també el van influir ja que van ser els que van trencar amb el pensament explicat anteriorment D'Aristòtil partint de que el llenguatge no pot ser reduït a una simple expressió del pensar i de que existissin una serie de llenguatges històrics que posicionen la raó a dins d´una pluralitat de contextos culturals, de manera que la descentralitzen.