Existeix la realitat fora de lament independentment del fet que jo pensi?
Arribats al punt de que tenim la certesa de que nosaltres existim, el jo de cada un de nosaltres és incorruptible i per tant verifiquem que és. Per una altra part, totes les altres coses que ens envolten són objectes per a nosaltres mateixos, són coses que se'ns presenten al davant però que realment mai podrem conèixer.La meva pregunta és: Hem de dir que quelcom no existeix només pel fet que jo no ho conec?No existiran per a mi, perquè no les conec però no puc negar rotundament que no existeixen per a d'altres, jo només sé el que succeeix al meu món interior, totes les altres coses exteriors són enganyoses perquè mai podré comprovar-les i arribar a la conclusió de que són certes.Jo penso q e si que hi ha una realitat a fora de la ment però que mai podré conèixer-la, s
embla contradictori,per tant per no contradir-me i pensant que només existeix el que sé, no hi ha món fora del meu perquè per a mi no existeix. Els altres són falsejaments que per poder viure he d'arriesgar-me a creure o no el que ens diguin, és molt relatiu. Com puc saber el què algú pensa en un cert moment? Encara que m'ho diguessin,nopuc tenir la certesa de que sigui cert. I ara mateix escrivint,ningú que ho llegeixi podrà saber realment el que penso,potser si una assimilació, però no la veritat absoluta. L'únic de cert en la nostra vida és el nostre món,iper això és més valuós que qualsevol altra cosa, perquè ningú podrà entrar-hi mai.
Arribats al punt de que tenim la certesa de que nosaltres existim, el jo de cada un de nosaltres és incorruptible i per tant verifiquem que és. Per una altra part, totes les altres coses que ens envolten són objectes per a nosaltres mateixos, són coses que se'ns presenten al davant però que realment mai podrem conèixer.La meva pregunta és: Hem de dir que quelcom no existeix només pel fet que jo no ho conec?No existiran per a mi, perquè no les conec però no puc negar rotundament que no existeixen per a d'altres, jo només sé el que succeeix al meu món interior, totes les altres coses exteriors són enganyoses perquè mai podré comprovar-les i arribar a la conclusió de que són certes.Jo penso q e si que hi ha una realitat a fora de la ment però que mai podré conèixer-la, s
embla contradictori,per tant per no contradir-me i pensant que només existeix el que sé, no hi ha món fora del meu perquè per a mi no existeix. Els altres són falsejaments que per poder viure he d'arriesgar-me a creure o no el que ens diguin, és molt relatiu. Com puc saber el què algú pensa en un cert moment? Encara que m'ho diguessin,nopuc tenir la certesa de que sigui cert. I ara mateix escrivint,ningú que ho llegeixi podrà saber realment el que penso,potser si una assimilació, però no la veritat absoluta. L'únic de cert en la nostra vida és el nostre món,iper això és més valuós que qualsevol altra cosa, perquè ningú podrà entrar-hi mai.
No hay comentarios:
Publicar un comentario