-individu: qualsevol ésser complet que pertany a una espècie.
-individualisme possessiu: teoria que afirma que l'ésser humà és l'únic propietari d'ell mateix i de les seves capacitats de manera que no deu res a la societat. Per tant l'individu té uns drets que ningú no pot cambiar (autònoms). De manera que l'individu lliure és aquell que no depén de ningú.
-sociabilitat natural: teoria que defensa que l' ésser humà és un animal polític, es a dir, que necesita la cultura i la societat per a poder viure i afirma que no som autosuficients i per tant tenim mancances que només podem satisfer dins de la societat. També diu que cap ésser humà pot viure fora d'una societat, però que és l'unic que ho pot fer gràcies a la raó i el llenguatge i perquè és l'unic que té moral (base de la societat). Aquesta teoria la defensa Aristòtil.
-contractualisme: teoria que defensa que la societat és fruit d´un pacte o contracte que sempre implica alguna cessió, per tant no és sociable per natura, es fa.
-estat de natura: estat previ a la societat, en que l´individu és completament lliure i no existeix la llei.
-pacte social (Rousseau): contracte que fan els individus que cedeixen la seva llibertat a la voluntat general perquè els hi donin llibertat civil.
-antropologia social: ciencia que estudia les cultures la seva evolució y estructura.
-socialització primària:
-cultura:
- subcultura: grup de persones que viuen la cultura de manera diferent però no l aposen en questió.
-contracultura: moviment que va en contra de la cultura per tal de modificar-la segons els seus ideals.
-nous moviments socials:
-civilització (Hunginton): nivell cultural més ampli que pot distingir un ésser humà d´un altre.
-etnocentrisme:
-xenofobia:
-aporobòbia:
-racisme: ideologia que defensa que hi ha races superiors i inferiors.
-relativisme cultural:
-universalisme: té a veure amb uns principis que tothom ha de cumplir.
lunes, 29 de diciembre de 2008
martes, 16 de diciembre de 2008
De quina manera podem assolir la convivència entre les cultures?
Tots formem part d’alguna cultura, cultura diferent de totes les altres, amb trets semblants o de molt diferent, amb opinions oposades i creences diverses. Crec que és molt difícil haver de conviure amb tantes cultures i tant diferents, encara que també opino que si només n’hi hagués una no podríem augmentar els nostres coneixements. Al meu parer considero que per a poder conviure amb altres cultures la nostra base ha de ser el respecte, respectar que no siguim com nosaltres o pensin diferent, però tot respecte té uns límits, no podem permetre accions de cultures diferents que violin els drets humans. S’haurien d’implantar unes normes de cultura general que respectesin els drets humans i a partir d’aquí que cadascú seguís la seva cultura tenint en compte aquestes normes culturals. Però actualment crec què això és difícil d’establir i per tant només podem acceptar les altres cultures si volem que s’accepti la nostra i no deixar que es violin els drets humans ni violar-los nosaltres.
miércoles, 10 de diciembre de 2008
HUNTINGTON
Huntington: Xoc de civilitzacions
El pensador
Samuel P. Huntington, nascut el 1927 als EUA, és un politòleg de relleu internacional; avui exerceix de professor de Ciències Polítiques a la Universitat de Harvard. El 1970 fundà la revista Foreing Policy ("Política Exterior"), el 1977 entrà a formar part del Consell de Seguretat Nacional de la Casa Blanca. La seva primera obra important és de 1968: L'ordre polític en les societats en canvi. El 1991 publicà La tercera ona. La democratització a finals del segle XX; però l'obra que ha posat Huntington en la llista dels investigadors actuals més influents és The clash of civilitzations and the remarking of world order ("El xoc de civilitzacions i la reconfiguració de l'ordre mundial"), de 1996. Quin és el nucli de l'argumentació de Huntington?
L'obra
Durant les dècades de la guerra freda, exposa Huntington, els conflictes mundials tenien arrels d'ordre ideològic i econòmic; inicialment el planeta estava configurat en dos blocs, l'occidental o capitalista i el bloc comunista; posteriorment, es formà un tercer bloc, el dels països no alineats. Amb l'enderrocament del bloc comunista s'esperava que l'altre bloc, l'occidental, s'imposés plenament, però no ha estat ben bé així sinó que, altrament, ha emergit un món plural, un món de civilitzacions. No s'ha instaurat, com molts profetitzaven, la victòria final d'Occident sinó que s'ha esdevingut un ressorgiment o una reafirmació de velles civilitzacions. Ressorgiment i reafirmació que han comportat un allunyament i un rebuig d'allò que prové d'Occident, que ha comportat un retorn als més autòctons orígens culturals: uns orígens que són fonamentalment religiosos. Així, doncs, emergeixen unes velles civilitzacions que tenen en una religió la seva més profunda identitat.
Quines són aquestes civilitzacions emergents? Huntington constata el ressorgiment islàmic (molts països que en les dècades de la guerra freda assumien el marxisme-leninisme o que formaven part dels països no alineats, actualment troben la seva identitat i esperança en l'islam), la civilització xinesa (la mil·lenària Xina recupera el confucionisme, la concepció de la vida del mestre Confuci, del segle VI abans de Crist), la civilització japonesa (formada a partir de la xinesa però amb tradicions pròpies), la civilització hindú (que té un nucli cultural de més de tres mil cinc cents anys), la civilització ortodoxa (emparentada amb l'Occidental però que remarca les diferències), també la civilització budista i, amb futur imprecís, la civilització africana i la llatinoamericana.
Aquest nou ordre mundial té els seus riscos. Les civilitzacions emergents es veuen superiors a la d'Occident, amb valors morals més autèntics. Huntington preveu que, per via del desafiament demogràfic (el 2025 més del 25% de la població mundial serà musulmana) o per via del creixement econòmic (el 2025 Àsia inclourà set de les deu economies més fortes del planeta) o per via de la militància creant inestabilitat, el poder i els controls de la civilització occidental es desplaçaran cap a les civilitzacions no occidentals. Així, un xoc de civilitzacions, d'aquestes civilització arrelades a religions, dominarà la política a escala mundial: en les fronteres entre civilitzacions es produiran les batalles del futur. Una d'aquestes fronteres o línies de fractura passa precisament per l'ex-Iugoslàvia dividint els seus pobles.
El retorn a les cultures autòctones o indigenització dificulta parlar de principis ètics i valors universals. Per a molts xinesos i per a molts musulmans la democràcia i la mateixa Declaració Universal de Drets Humans són creacions occidentals, no universals. En aquesta situació, si volen evitar perillosos enfrontaments, és urgent cercar els atributs comuns a totes les civilitzacions, és a dir, hem de cercar, acceptant la diversitat, la moralitat mínima que es deriva de la comú condició humana.
Textos escollits de Samuel P. Huntington
"Estem assistint «al final d'una era de progrés» dominada per les ideologies occidentals, i estem entrant en una era en la que civilitzacions múltiples i diverses interaccionaran, competiran, conviuran i s'acomodaran unes a altres. Aquest procés planetari d'indigenització es manifesta àmpliament en el ressorgir de la religió que s'està donant en tants llocs del món, i més concretament en el ressorgiment culturals en països asiàtics i islàmics, generat en part pel seu dinamisme econòmic i demogràfic"Huntington El choque de civilizaciones Cap. 4
"La societat humana és «universal perquè és humana, particular perquè és societat». De la comú condició humana se'n deriva una moralitat mínima «tènue», i «les disposicions universals» es troben en totes les cultures. En lloc de promoure les característiques suposadament universals d'una civilització, els requisits de la convivència cultural exigeixen investigar allò que és comú a la majoria de civilitzacions. En un món de múltiples civilitzacions, la via constructiva és renunciar a l'universalisme, acceptar la diversitat i cercar atributs comuns".Huntington El choque de civilizaciones Cap. 12
[Guia]
El pensador
Samuel P. Huntington, nascut el 1927 als EUA, és un politòleg de relleu internacional; avui exerceix de professor de Ciències Polítiques a la Universitat de Harvard. El 1970 fundà la revista Foreing Policy ("Política Exterior"), el 1977 entrà a formar part del Consell de Seguretat Nacional de la Casa Blanca. La seva primera obra important és de 1968: L'ordre polític en les societats en canvi. El 1991 publicà La tercera ona. La democratització a finals del segle XX; però l'obra que ha posat Huntington en la llista dels investigadors actuals més influents és The clash of civilitzations and the remarking of world order ("El xoc de civilitzacions i la reconfiguració de l'ordre mundial"), de 1996. Quin és el nucli de l'argumentació de Huntington?
L'obra
Durant les dècades de la guerra freda, exposa Huntington, els conflictes mundials tenien arrels d'ordre ideològic i econòmic; inicialment el planeta estava configurat en dos blocs, l'occidental o capitalista i el bloc comunista; posteriorment, es formà un tercer bloc, el dels països no alineats. Amb l'enderrocament del bloc comunista s'esperava que l'altre bloc, l'occidental, s'imposés plenament, però no ha estat ben bé així sinó que, altrament, ha emergit un món plural, un món de civilitzacions. No s'ha instaurat, com molts profetitzaven, la victòria final d'Occident sinó que s'ha esdevingut un ressorgiment o una reafirmació de velles civilitzacions. Ressorgiment i reafirmació que han comportat un allunyament i un rebuig d'allò que prové d'Occident, que ha comportat un retorn als més autòctons orígens culturals: uns orígens que són fonamentalment religiosos. Així, doncs, emergeixen unes velles civilitzacions que tenen en una religió la seva més profunda identitat.
Quines són aquestes civilitzacions emergents? Huntington constata el ressorgiment islàmic (molts països que en les dècades de la guerra freda assumien el marxisme-leninisme o que formaven part dels països no alineats, actualment troben la seva identitat i esperança en l'islam), la civilització xinesa (la mil·lenària Xina recupera el confucionisme, la concepció de la vida del mestre Confuci, del segle VI abans de Crist), la civilització japonesa (formada a partir de la xinesa però amb tradicions pròpies), la civilització hindú (que té un nucli cultural de més de tres mil cinc cents anys), la civilització ortodoxa (emparentada amb l'Occidental però que remarca les diferències), també la civilització budista i, amb futur imprecís, la civilització africana i la llatinoamericana.
Aquest nou ordre mundial té els seus riscos. Les civilitzacions emergents es veuen superiors a la d'Occident, amb valors morals més autèntics. Huntington preveu que, per via del desafiament demogràfic (el 2025 més del 25% de la població mundial serà musulmana) o per via del creixement econòmic (el 2025 Àsia inclourà set de les deu economies més fortes del planeta) o per via de la militància creant inestabilitat, el poder i els controls de la civilització occidental es desplaçaran cap a les civilitzacions no occidentals. Així, un xoc de civilitzacions, d'aquestes civilització arrelades a religions, dominarà la política a escala mundial: en les fronteres entre civilitzacions es produiran les batalles del futur. Una d'aquestes fronteres o línies de fractura passa precisament per l'ex-Iugoslàvia dividint els seus pobles.
El retorn a les cultures autòctones o indigenització dificulta parlar de principis ètics i valors universals. Per a molts xinesos i per a molts musulmans la democràcia i la mateixa Declaració Universal de Drets Humans són creacions occidentals, no universals. En aquesta situació, si volen evitar perillosos enfrontaments, és urgent cercar els atributs comuns a totes les civilitzacions, és a dir, hem de cercar, acceptant la diversitat, la moralitat mínima que es deriva de la comú condició humana.
Textos escollits de Samuel P. Huntington
"Estem assistint «al final d'una era de progrés» dominada per les ideologies occidentals, i estem entrant en una era en la que civilitzacions múltiples i diverses interaccionaran, competiran, conviuran i s'acomodaran unes a altres. Aquest procés planetari d'indigenització es manifesta àmpliament en el ressorgir de la religió que s'està donant en tants llocs del món, i més concretament en el ressorgiment culturals en països asiàtics i islàmics, generat en part pel seu dinamisme econòmic i demogràfic"Huntington El choque de civilizaciones Cap. 4
"La societat humana és «universal perquè és humana, particular perquè és societat». De la comú condició humana se'n deriva una moralitat mínima «tènue», i «les disposicions universals» es troben en totes les cultures. En lloc de promoure les característiques suposadament universals d'una civilització, els requisits de la convivència cultural exigeixen investigar allò que és comú a la majoria de civilitzacions. En un món de múltiples civilitzacions, la via constructiva és renunciar a l'universalisme, acceptar la diversitat i cercar atributs comuns".Huntington El choque de civilizaciones Cap. 12
[Guia]
miércoles, 3 de diciembre de 2008
martes, 2 de diciembre de 2008
Diferències entre Hobbes i Rousseau
Hobbes i Rousseau tenen i defensen diferents conceptes en referència a l'ésser humà i la seva societat. Hobbes defensa que l'home no és sociable per naturalesa, sinó que ho va adquirint, en canvi Rousseau afirma que l'ésser humà és bo per naturalesa, és un home natural solitari i va adquirint la maldat amb l'experiència. Hobbes parteix de la idea que la societat és un tots contra tots i per tant no vivim en una societat sinó en una associació caòtica moguda per l'egoisme propi de cada ciutadà, en cnvi Rousseau parteix de la idea que els homes estan moguts per una pietat natural i per tant viuen en una societat i no poden deixar de viure-hi. En referència al sistema que defensen, Hobbes es decanta per una monarquia, per cedir la nostra llibertat a canvi de la seguretat, de manera que el monarca ha d'utilitzar la nostra llibertat en benefici per a tothom, en canvi Rousseau defensa la democràcia, parla de la voluntat general, es a dir, cada individu cedeix la seva llibertat a canvi de llibertat civil (drets humans). En conclusió, encara que els dos tenen com a objectiu establir la pau; Hobbes pensa que el món està format per persones egoistes i malvades i que això es regula gràcies a la monarquia, i Rousseau pensa que el món es bo per naturalesa però que per establir una pau en contra del egoisme que anem adquirint ens guiem per una democàcia.
Com a opinió personal jo considero que la teoria més coherent és la de Rousseu, perquè quan naixem no tenim un egoisme innat i aquest l'adquirim amb les experiències. No crec que sigui coherent cedir la teva llibertat a un monarca perquè si segons Hobbes aquest és un ésser humà egoista, utilitzarà la llibertat dels ciutadans en profit seu de manera que és més coherent establir una democràcia on s'equilibrin els termes seguretat i llibertat.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
