Doc. 1 L’individualisme possessiu Crawford Macpherson

1.Títol: Els éssers humans i la seva llibertat.

2.Idees principals:
L’individualissme possessiu té unes idees clares i aquestes es resumeixen en que un home humà depen només de si mateix, del que ell vol per tant un home lliure és aquell que actua de manera en que només compta la seva decisió i es relacionarà amb qui y de la manera que a ell li convingui. Com que l’home humà es responsable de ell mateix no estableix cap relació amb els altres i aquest utilitzarà les seves capacitats per a aconseguir el que necessiti. En conclusió, els éssers humans som persones que ens relacionem per interés dins d’una societat.

3.Anàlisi del text:
En aquest text de Crawford Macpherson defensa com indica el títol, l’individualissme possessiu. Macpherson dóna imporància al tema de la llibertat de manera que un ésser humà serà lliure quan sigui autònom i només depengui de si mateix, per tant si depenem dels demés deixem de ser lliures, ho indica clarament en el tex en la frase “ el que fa un humà un home és ser lliure de la dependència de les voluntants dels altres”; de manera que si no depenem dels altres, aconseguim la llibertat. Però, si per qualsevol cas volem alguna cosa dels demés per benefici propi, seguim sent lliures ja que “La societat humana consisteix en una sèrie de relacions mercantils”, és a dir, que la nostra societat es forma per persones humanes que van als altres per treure’n pròfit, en referència a això, penso que si seguim aquesta teoria, tots nosaltres som un mercat on intercanviem beneficis mutuus.

Definicions:

-Raó teòrica: raó que s’orienta cap al coneixement de la realitat gràcies a la teoria.
-Raó pràctica: orienta la raó cap a l’acció i la idea moral.
-Metafísica:part de la filosofia que tracta allò que es troba més enllà dels sentits (experiència), vol anar més enllà de la ciència, ho vol saber tot.
-Ultimitat: arribar a respostes últimes, que no ademteixen seguir preguntant més.
-Subjecte: és el protagonista de l’acció de conèixer i necessita raó i sentits.
-Opinió (segons KANT): estat de coneixement en què el subjecte considera quelcom com a cert, però no en té seguretat.
-Dogmatisme: accepta una veritat sense crítica, afirma l’existència de la veritat absoluta, i de que si que es pot arribar a conèixer. Defensa que hi ha veritats universals, immutables i indiscutibles.
-Escepticisme moderat: (Huul) defensa que ens hem de comportar amb allò que és més probable.
-Perspectivisme:: defensa que si qu epodem arribar a la realitat però conjugant diferents perspectives, cadascú de nosaltres és una perspectiva.
-Realisme: model explicatiu del coneixement que defensa que podem conèixer la realitat tal com és independentment del subjecte.
-Idealisme: model explicatiu del coneixement que defensa que sense subjecte no podem arribar a conèixer, l’unica cosa indubtable és la nostra conxiència, per tant les coses en sí no es poden conèixer (noümen), només coneixem els fenòmens.
-Noesi: és la consciència que s’obre a la realitat.
-Prejudici (Gadamer): judicis previs que hem adquirirt per educació, cultura, etc.
-Ignorància: estat de la ment en què s’admet el desconeixement sobre un assumpte determinat.
-Autoritat: una afirmació s’accepta com a certa perquè prové d’algú a qui es concedeix el crèdit del coneixement que té de la matèria
-evidència sensible: criteri de veritat que es basa en les dades del sentit.
-adequació: la concordança del que es diu d'alguna cosa i de la cosa.
-coherencia: criteria de veritat que es basa rn que una proposició ha de deduir-se lògicament del conjunt de proposicions del que forma part.
-pragmatisme: defensa que és vertades allò que és útil.
-consens: acord entre diferents interlocutors en el marc d'una idea de diàleg.
-contingent: allò que existeix però que podria no existir.
-necessari: quelcom que existeix i que no pot no existir.
-virtualitat: conjunt de percepcions generades amb ajuda d'un suport tècnic, productes de ficció, fantasia, etc.

El virtual és real?

Quan ens preguntem si allò que és virtual pot ser real, jo al meu parer defenso dos posicions. Crec que allò que considerem virtual té aquest nom perquè per a nosaltres no és real, no és una cosa que poguem tocar, sinó que només podem veure, per exemple; si anem a tocar els personatges d'un video joc a la pantalla d'un ordinador, no tocarem els personatges, sinó que tocarem la pantalla. Per tant no ho considero una realitat sensible, perqò si una realitat psíquica, que algú la ha creada a través d'idees i que al fer les imatges virtuals aquestes idees queden depositades en nosaltres. En resum, communment allò virtual no serà real perquè ha sigut virtual i no es pot tocar, però si que és real que nosaltres captem allò virtual, i per tant allò existeix, no es mentida que ho veiem. El virtual no és real contrastant-lo amb la nostra realitat però si que existeix la virtualitat i nosaltres la podem percebre.

Doc.9 Adequació i verificació pragmàtiques

-Quina relació s’estableix en el text entre la “veritat” i la “vida” real de les persones?
Que la veritat és l’adequació amb la vida real, per tant allò que s’adeqüi a la realitat serà cert.

-Quan es pot dir, segons el pragmatisme, que una idea és certa?
Quan aquesta ida es pugui contrastar, verificar i comprovar amb la realitat i per tant amb l’experiència.

-Torbes alguna semblança entre les afirmacions que apareixen en el text i el que de manera comuna s’entén per “pragmàtic”?
Sí, que comunment diem que una cosa es pragmàtica sempre que sigui útil i pràctica, i William James en aquest text ens diu que les idees pragmàtiques són aquelles que es poden contrastar amb la realitat i per tant serán práctiques.

-Pot haver-hi el cas d’idees certes sense conseqüències pràctiques? Raona la resposta i posa’n algun exemple.
No, perquè totes les idees certes, al ser idees ja tenen alguna funció, bé sigui comunicar alguna cosa com descriure, etc per tant sempre serán útils.