Definicions:

-Raó teòrica: raó que s’orienta cap al coneixement de la realitat gràcies a la teoria.
-Raó pràctica: orienta la raó cap a l’acció i la idea moral.
-Metafísica:part de la filosofia que tracta allò que es troba més enllà dels sentits (experiència), vol anar més enllà de la ciència, ho vol saber tot.
-Ultimitat: arribar a respostes últimes, que no ademteixen seguir preguntant més.
-Subjecte: és el protagonista de l’acció de conèixer i necessita raó i sentits.
-Opinió (segons KANT): estat de coneixement en què el subjecte considera quelcom com a cert, però no en té seguretat.
-Dogmatisme: accepta una veritat sense crítica, afirma l’existència de la veritat absoluta, i de que si que es pot arribar a conèixer. Defensa que hi ha veritats universals, immutables i indiscutibles.
-Escepticisme moderat: (Huul) defensa que ens hem de comportar amb allò que és més probable.
-Perspectivisme:: defensa que si qu epodem arribar a la realitat però conjugant diferents perspectives, cadascú de nosaltres és una perspectiva.
-Realisme: model explicatiu del coneixement que defensa que podem conèixer la realitat tal com és independentment del subjecte.
-Idealisme: model explicatiu del coneixement que defensa que sense subjecte no podem arribar a conèixer, l’unica cosa indubtable és la nostra conxiència, per tant les coses en sí no es poden conèixer (noümen), només coneixem els fenòmens.
-Noesi: és la consciència que s’obre a la realitat.
-Prejudici (Gadamer): judicis previs que hem adquirirt per educació, cultura, etc.
-Ignorància: estat de la ment en què s’admet el desconeixement sobre un assumpte determinat.
-Autoritat: una afirmació s’accepta com a certa perquè prové d’algú a qui es concedeix el crèdit del coneixement que té de la matèria
-evidència sensible: criteri de veritat que es basa en les dades del sentit.
-adequació: la concordança del que es diu d'alguna cosa i de la cosa.
-coherencia: criteria de veritat que es basa rn que una proposició ha de deduir-se lògicament del conjunt de proposicions del que forma part.
-pragmatisme: defensa que és vertades allò que és útil.
-consens: acord entre diferents interlocutors en el marc d'una idea de diàleg.
-contingent: allò que existeix però que podria no existir.
-necessari: quelcom que existeix i que no pot no existir.
-virtualitat: conjunt de percepcions generades amb ajuda d'un suport tècnic, productes de ficció, fantasia, etc.