Activitat 7

El mite de la caberna aplicat al món actual.

El mite de la caverna encara Plató el va escriure fa molts anys, el podem comparar amb el món actual, ja que representa la societat, la forma de viure de les persones.
Podem dir que vivim en una caverna com la del mite, ja que som persones encadenades a les aparences, som superficials i només ens creiem el que veiem, deixant de banda si aquestes coses que veiem són reals o no. Per tant som presoners del món sensible, el món físic i no sabem anar més enllà, estem reduïts al nostre cos, els sentits.
Les ombres representades en el mite, són les coses que se´ns apareixen, i com sempre hem viscut pensant que són la veritat, no ens plantegem cap pregunta.
L´home que sigui capaç de separar el cos i l´ànima serà el que pugui arribar a la veritat, ja que només hi podrem arribar recorrent a la raó, en el mite s´exemplifica amb el presoner alliberat, i aquest presoner que és l´únic que aconsegueix veure les coses reals, ja no vol pensar que les altres coses que veia a la caverna ho eren, per tant quan nosaltres estem disposats a veure més enllà ja no acceptarem el que tothom pensa, però, la persona que intenti fer entendre això a les altres estarà sotmesa a que li diguin boja, ja que si estem acostumats a que un boli és un boli, no pot venir ningú a dir-nos que no ho és, ja que tota la vida ho ha sigut i per nosaltres ho serà sempre.

Activitat 6

Plató: El mite de la caverna

Aquest mite de Plató vol representar la vida del la majoria dels éssers humans, es a dir, que som presoners de les aparences, ja que els homes que vivien en la caverna pensaven que les ombres eres reals, no veien més enllà, per tant creien que la veritat era aquella que captaven a través dels sentits, per això som presoners, perquè donem com a cert aquelles coses que sentim, veiem, etc., i no arribem a conèixer les coses en si mateixes, som ignorants. L'Home que queda lliure representa l'home que aconsegueix conèixer allò intel·ligible, allò que és en si. És l'home que veu el món autèntic i rebutja el món fals (aparences). Per això si aquest tornés a avisar als presoners, aquests el matarien, ja que estan tant acostumats a veure aparences que no donen lloc a pensar que no són veritat.En conclusió, podem fer una divisió dels dos mons de Plató, l´intel·ligible que és el que veu el presoner alliberat quan surt, i el sensible que és el de dins de la caverna.

Activitat 5

L´intel·lectualisme moral socràtic: Plató

Aquest text de Plató és un diáleg de Sòcrates on s´explica l´intel·lectualisme socràtic. Plató diu que la gent pensa que el que domina l´esser humà són els sentiments, la passió, l´amor, l´enuig i no pas la ciéncia, i per tant la part irracional domina a la racional ja que l´home está sotmés als seus sentiments. En canvi Plató diu que l´home está guiat per la ciéncia, es a dir, alló que la raó utilitza com a element primordial, pel bé i el mal de manera que aquell que fa el mal és perqué no sap realment que és el bé, aleshores podem dir que saber i virtut s´identifiquen.

Projecte 1

Jürgen Habermas: vida i obra Jürgen Habermas: vida i obra

Jürgen Habermas va néixer a Alemanya (Dusseldorf) el 18 de Juny de 1929. Va estudiar filosofia, història, psicología, literatura alemanya i economia en les universitats de Gotinga, Zürich y Bonn.
En 1953, va publicar el seu primer article, una crítica de l´obra de Heidegger Introducción a la metafísica, que va titular "Pensar amb Heidegger contra Heidegger" (Mit Heidegger gegen Heidegger denken). En els seguents anys va fer colaboracions amb la premsa.
En 1954, va esposar en la Universitat de Bonn la seva tesis doctoral sobre el tema "L´ absolut y la història".
Entre el 1956 y el 1959 va ser ajudant i colaborador en l´Institut d´Investigació Social de Frankfurt.
Entre 1964 y 1971 va exercir com a catedràtic en l´Universitrat de Frankfurt, i es va convertir en un dels principals representants de la segona generació de la Teoria Crítica.
En 1968 va publicar Conocimiento e interés, gràcies a aquest llibre va ser conegut internacionalment.
De 1971 a 1983 va ser director en l´ institut Max Planck per la investigació de les condicions de vida en el món tècnic-científic.
En 1983 va tornar a la Universitat de Frankfurt com a catedràtic de filosofia i sociología. Va ser-hi allà fins a la seva jubilació en 1994.
Actualment exerceix com a professor, "Permanent Visiting Professor" en la Northwestern University i com a "Theodor Heuss Professor" den la The New School a Nova York.
Durant la seva vida també va rebre alguns premis com per exemple el premi Gottfried Wilhelm Leibniz de la Deutsche Forschungsgemeinschaft en 1986. També va rebre al 2001 El Premi de la Pau alemany I en 2003 va rebre el Premi Príncipe de Asturias de Ciencias Sociales.
Habermas va estar influït entre d´altres, per Heidegger, Hegel y Lukács.
Alguns dels seus llibres més importants són:
- (1999) Teoría y Praxis, Editorial Atalaya, Madrid.
- (1991) La distinción, "Economía de las prácticas", Taurus, España.
- (1987) La Acción Comunicativa. Tomo I.Editorial Taurus. Madrid. España.
- (1980) Dominio Técnico y Comunidad Lingüística. Editorial ariel. Barcelona, España.