Crítica d´Aristotil a Plató. A favor de qui estas?
Aristòtil com sabem diu que podem captar les coses tal com són i que totes les coses tenen una esencia que és el que nosaltres captem amb la ment i els sentits. Aquesta esencia la identifica amb la forma de les coses i diu que és immanent a les coses, per això Aristòtil critica la teoria de les idees de Plató, perquè Plató defensava que hi havia dos mons i Aristòtil diu que el món intel·ligible on estan les idees (les formes per Aristòtil) no pot estar separat en un altre món perquè l´essència d´una cosa a de romanar en aquella cosa. Aristòtil també critica a Plató per la inecessitat de crear un altre món qué diu ell què és autèntic i que d´altra banda el que és una còpia sigui fals.
També el critica amb l´argument del tercer home, ja que si l´home concret és la còpia de la idea d´home, la idea d´home ha de ser la còpia d´una altra cosa i Aixa successivament, per tant és inútil anar creant realitats quan realment només podem percibir una.
El meu pensament s´acosta més a Aristòtil ja que el món el podem captar perquè existeix, si no existis no el captariem, per tant si el món sensible segons Plató era una aparença i no ens portava a la veritat, està dient que tot el que podem saber amb certesa que és no és i que el que no sabem si hi es, és.
Per una altra banda, Plató no justifica el canvi, si les coses participen de les idees, i aquestes són immutables, quan les coses cambien, les idees també cambien? Aixó no és possible. No puc dir que estic totalment a favor d´Aristotil perquè si que és veritat que podem captar les coses, captar-les tal com les veiem, i pensarles tal com les captem, però no tothom les capta igual ni les pensa igual, les mosques no captem l´essència d´un bolígraf igual que nosaltes, elles potser el veuen negre i enorme i al veure´l no pensen en la idea d´escriure tal com fair jo, per tant jo penso que aquesta esencia pot ser una peró que cadascú la capta diferent i que totes són reals.
També estic dador amb Aristòtil quan critica a Plató perquè si hi hagués dos móns com deia ell, el món de les idees que és el real seria el qué tindriem que captar certament i que el sensible estigués de banda, no podem dir que és fals tot el que som capaços d´abstreure i que el que no captem si que és vertader.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario