Activitat 19

HUME - 3.Anàlisi de la causalitat

En aquest text Hume exposa la qüestió de causa i efecte exemplificant-lo amb una bola de billar. Quan aquesta bola toca un altre veiem que es produeix el moviment de la segona i per tant l'efecte de moviment es produït per la causa de la segona bola, ja que aquesta l'ha tocat. D'aquesta manera sempre que veiem que la primera bola xoca amb la segona pressuposem que aquesta es mourà abans de que es mogui, ja que a partir dels sentits, la vista en aquest cas hem deduït que ho farà, a través de la memòria, d'haver vist que anteriorment havia passat. Per tant totes les conclusions que raonem a la nostra ment estan derivades de l'experiència, d'haver viscut, vist o sentit quelcom abans podem deduir que tornarà passar.
Tots els nostres coneixements deriven de l'experiència degut a que aquesta és l'única d'inferir en la nostra memòria i portar-nos a fer deduccions que creiem correctes. Però el que ningú podrà negar és que encara que tot el que pensem estigui pressuposat per la-nostra experiència, mai podrem tenir la certesa de què serà així ja que el futur no és a les nostres mans fins que no arriba i quan hi arriba ja-no és futur sinó passat. L'únic que podem pensar és que unes causes semblants a altres produiran efectes semblants, però mai podrem arribar a la certesa d'aquests i per tant sempre estarem guiats per suposicions i no per la veritat absoluta de que les coses passaran.
Hume menysprea la raó dient que aquesta no tindria cap sentit si no hi sigués l'experiència i que per tant la raó és anterior a l'experiència degut a que aquesta és la que determina el que pensem. Fins i tot sabent això, no coneixem la relació que hi ha entre la causa i l'efecte i no sabem tant sols si n'hi ha alguna, només ho podem suposar perquè sempre ha sigut així, sempre que hem vist que una bola es movia en direcció a una altra aquesta s'ha mogut, però, podria no ser aixi?

Activitat 18

El jo existeix?

Que és el jo? Podríem definir que per a cadascú el jo és la concepció que té de si mateix a la ment, la realitat de que sap que és i ho sap perquè pensa, pensar es una demostració de que som.
El jo existeix, ja que si no existís no podria ser pensat, no el podríem concebre com quelcom cert, doncs bé, el puc concebre com quelcom cert? Sí, ja que ara mateix jo crec que jo em coneixo a mi mateixa i sé que sóc perquè sé que penso, però a la pregunta de si el jo d'ara és el mateix del jo d´abans per exemple quan mirem una foto puc contestar que l'únic que tenim és el present i per tant el jo d´abans ja no existeix perquè forma part del passat i si el passat no hi és el jo és impossible que hi sigui, de la mateixa manera, el jo del futur no és el jo del ara perquè el futur no hi és ja que jo només puc concebre el jo del present i demà estaré concebent el mateix perquè per a mi ja estaré en el present. Quan mirem una fotografia per exemple de quan érem petits i diem, jo sóc aquest, però ja no sóc així és perquè les fotus són com congelacions del temps gràfiques i per tant en la fotu no és troba el jo, ja que aquest és mental i no el podem percebre a través d'una fotu. El jo sempre és el mateix, ja que no el pots concebre de diferent manera perquè encara que canviem, madurem, creixem, etc el jo de l'ara per tu sempre serà el jo, no el podràs anomenar de diferent manera, no podem dir el jo d'ahir era així però ara no sóc jo, sóc el jo d'avui.. això seria absurd.