Activitat 4

Del no res, no pot sortir res

Aquesta frase, encara que sembli que no diu res, diu molt. Per poder analitzar-la hauríem de saber que és el no res, però em pregunto, si el no res no es res, com podem parlar d´ell? Pensar-lo o intentar definir-lo? Les coses ni es creen ni es destrueixen, d´allà on no hi ha res no es pot crear res, per tant, es impossible imaginar el principi de tot, perquè dir principi implica que abans del principi no hi havia res i això és imposible, el cosmos ha existit sempre, l´únic que ha fet a sigut modificar-se, però no aparèixer del no res. Si tu tens una caixa buida i la tanques, encara que esperis tota l´eternitat, a dins de la caixa mai apareixerà res, perquè hi hagi alguna cosa l´has de posar tu i per tant això implica l´existencia d´aquella cosa abans de ficar-la a dintre de la caixa. El que vull dir es que és físicament impossible que la matèria aparegui del no res, no té cap lògica.

Activitat 3

Parmènides

En el primer text, Parmènides diu l´ésser existeix i que aquesta veritat es irrefutable, però que el no-ésser no existeix, ja que allò que no hi és no es pot veure, ni tan sols pensar, d´allà on no hi ha no hi podem treure i per tant del no res no en pot sortir res.
En el segon text Parmènides diu que és el mateix pensar i ésser, ja que si pensem hi som, perquè allò que no està no és pot pensar, no existeix.
En el tercer text Parmènides tracta l´home com un ésser homogeni, perquè en tots llocs està format pel mateix i no el podem dividir, no el podem tallar, l´ésser és un i no pot canviar.
En el quart text Parmènides parla de l´etern retorn, ja que vivim en un present, el pasta ja no hi és, no existeix, només queden records, i el futur tampoc existeix ja que el futur serà el present, l´ésser humà viu un moment en tots els seus moments de la seva vida, i aquest moment és l´únic que existeix, el present, per tant, no hi ha principi ni final, el món no ha començat i el món no s´acabarà.
En el cinquè text Parmènides torna a parlar de que només allò pensable es veritat, existeix, perquè allò que no es pot pensar no hi és. I parla dels humans, de la seva ignorància en pensar que tot existeix i en unificar aquests dos conceptes: l´ésser i el no-ésser. Finalment parla d´un camí regressiu, es a dir, un camí que va cap enrrera perquè no s´acava, sinó que torna al principi.

Activitat 2

Heràclit

En el primer text, Heràclit parla del logos , de la raó que regeix la natura, diu que els homes la deixen de banda i no es preocupen perquè viuen pendents de les seves aparences i no de les coses realment importants. En la última línia “Els altres homes ignoren…” ho afegeix amb una contradicció, ja que els contraris són el principo de tot, i diu que els homes viuen, però sense saber el que fan, ja que quan dormen s´han oblidat de tot, en referència a les coses importants.
En el segon text, Heràclit diu que els contraris s´harmonitzen, ja que són necessaris, l´existència d´un implica l´existència de l´altre, per tant la guerra entre aquests origina totes les coses, no pot existir el NO si no hi ha el SÍ.
En el quart text parla del riu, que les coses s´esvaeixen, ara no és el mateix que fa un segon, el temps passa i encara que estiguis fent la mateixa cosa que abans és diferent, perquè els moments queden enrere, per tant, som i no som, el que era abans ja no ho sóc.
I finalment el l´últim text totes les cosses son una, aquesta cosa és el logos, ja que tota la natura i per tant el món, està regit per una única llei, estan en un canvi constant, monisme dinàmic.

Activitat 1

Anaximandre (DK 12B1)

En aquest text, Anaximandre parla de la vida dels éssers, que té un principi quan neixen i un final quan moren, de manera que viuen una vida amb penalitzacions pels seus actes incorrectes en el transcurs de la seva vida. Per a Anaximandre l´arkhé és il-limitat, ja que pensa que el món no va ser creat sinó que hi va haver un principi etern, perquè no es pot concebir la idea de que hi hagués un principi, ja que això ens portaria a pensar que el principi estava creat per un altre principi i així fins a l´infinit, per això Anaximandre pensa que res a deixat mai d´existir ni ha començat a exisitr res. Per això en el text es reflecteix l´inici de la nostra vida però no l´inici de la vida, i el final de la nostra vida, però no el final del món.