ParmènidesEn el primer text, Parmènides diu l´ésser existeix i que aquesta veritat es irrefutable, però que el no-ésser no existeix, ja que allò que no hi és no es pot veure, ni tan sols pensar, d´allà on no hi ha no hi podem treure i per tant del no res no en pot sortir res.
En el segon text Parmènides diu que és el mateix pensar i ésser, ja que si pensem hi som, perquè allò que no està no és pot pensar, no existeix.
En el tercer text Parmènides tracta l´home com un ésser homogeni, perquè en tots llocs està format pel mateix i no el podem dividir, no el podem tallar, l´ésser és un i no pot canviar.
En el quart text Parmènides parla de l´etern retorn, ja que vivim en un present, el pasta ja no hi és, no existeix, només queden records, i el futur tampoc existeix ja que el futur serà el present, l´ésser humà viu un moment en tots els seus moments de la seva vida, i aquest moment és l´únic que existeix, el present, per tant, no hi ha principi ni final, el món no ha començat i el món no s´acabarà.
En el cinquè text Parmènides torna a parlar de que només allò pensable es veritat, existeix, perquè allò que no es pot pensar no hi és. I parla dels humans, de la seva ignorància en pensar que tot existeix i en unificar aquests dos conceptes: l´ésser i el no-ésser. Finalment parla d´un camí regressiu, es a dir, un camí que va cap enrrera perquè no s´acava, sinó que torna al principi.
En el segon text Parmènides diu que és el mateix pensar i ésser, ja que si pensem hi som, perquè allò que no està no és pot pensar, no existeix.
En el tercer text Parmènides tracta l´home com un ésser homogeni, perquè en tots llocs està format pel mateix i no el podem dividir, no el podem tallar, l´ésser és un i no pot canviar.
En el quart text Parmènides parla de l´etern retorn, ja que vivim en un present, el pasta ja no hi és, no existeix, només queden records, i el futur tampoc existeix ja que el futur serà el present, l´ésser humà viu un moment en tots els seus moments de la seva vida, i aquest moment és l´únic que existeix, el present, per tant, no hi ha principi ni final, el món no ha començat i el món no s´acabarà.
En el cinquè text Parmènides torna a parlar de que només allò pensable es veritat, existeix, perquè allò que no es pot pensar no hi és. I parla dels humans, de la seva ignorància en pensar que tot existeix i en unificar aquests dos conceptes: l´ésser i el no-ésser. Finalment parla d´un camí regressiu, es a dir, un camí que va cap enrrera perquè no s´acava, sinó que torna al principi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario