Heràclit
En el primer text, Heràclit parla del logos , de la raó que regeix la natura, diu que els homes la deixen de banda i no es preocupen perquè viuen pendents de les seves aparences i no de les coses realment importants. En la última línia “Els altres homes ignoren…” ho afegeix amb una contradicció, ja que els contraris són el principo de tot, i diu que els homes viuen, però sense saber el que fan, ja que quan dormen s´han oblidat de tot, en referència a les coses importants.
En el segon text, Heràclit diu que els contraris s´harmonitzen, ja que són necessaris, l´existència d´un implica l´existència de l´altre, per tant la guerra entre aquests origina totes les coses, no pot existir el NO si no hi ha el SÍ.
En el quart text parla del riu, que les coses s´esvaeixen, ara no és el mateix que fa un segon, el temps passa i encara que estiguis fent la mateixa cosa que abans és diferent, perquè els moments queden enrere, per tant, som i no som, el que era abans ja no ho sóc.
I finalment el l´últim text totes les cosses son una, aquesta cosa és el logos, ja que tota la natura i per tant el món, està regit per una única llei, estan en un canvi constant, monisme dinàmic.
En el primer text, Heràclit parla del logos , de la raó que regeix la natura, diu que els homes la deixen de banda i no es preocupen perquè viuen pendents de les seves aparences i no de les coses realment importants. En la última línia “Els altres homes ignoren…” ho afegeix amb una contradicció, ja que els contraris són el principo de tot, i diu que els homes viuen, però sense saber el que fan, ja que quan dormen s´han oblidat de tot, en referència a les coses importants.
En el segon text, Heràclit diu que els contraris s´harmonitzen, ja que són necessaris, l´existència d´un implica l´existència de l´altre, per tant la guerra entre aquests origina totes les coses, no pot existir el NO si no hi ha el SÍ.
En el quart text parla del riu, que les coses s´esvaeixen, ara no és el mateix que fa un segon, el temps passa i encara que estiguis fent la mateixa cosa que abans és diferent, perquè els moments queden enrere, per tant, som i no som, el que era abans ja no ho sóc.
I finalment el l´últim text totes les cosses son una, aquesta cosa és el logos, ja que tota la natura i per tant el món, està regit per una única llei, estan en un canvi constant, monisme dinàmic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario