sábado, 24 de abril de 2010
miércoles, 21 de abril de 2010
Activitat 22
KANT - Text I
En aquest text Kant ens parla de l'origen del nostre coneixement, d'on prové. Comenta dient que el nostre coneixement ha de provenir de l'experiència ja que és a partir d'ella d'on poden obtenir qualsevol coneixement, perquè sinó d'on provindrien? Ens els inventaríem? Kant parla de les impressions que es capten a posteriori (dependents de l'experiència) però que tot i tenir la necessitat d'obtenir els conceptes amb els sentits, per captar-los necessitem un mecanisme que posi les coordenades per poder captar-lo, com diu Kant: "segons el temps, doncs, cap coneixement precedeix en nosaltres l'experiència, i amb ella comencen tots" això significa que tot el que podem captar a través dels sentits ho captem en un cert moment i per tant estem predisposant les coordenades de temps i espai que són universals per a tothom, no podem tenir cap coneixement sense tenir en compte el temps i per tant per poder conèixer necessitem de l'experiència però també del nostre enteniment que posa el mecanisme necessari.
Kant segueix dient que encara que el coneixement provingui de fora, de l'experiència, es la nostra ment la que ordena els conceptes, els analitza i els estudia i a partir d´aquí pot obtenir un coneixement clar d'alguna cosa. Quan tu veus una taula, saps que la taula està allà perquè la veus i fins i tot la pots tocar (sentits), però gràcies al teu enteniment saps que estàs veient una taula en un espai i instant determinat, tu saps que la taula està allà i ho saps perquè ho penses perquè ho entens perquè la teva ment veu la taula com se li mostra però se li pot mostrar perquè té sentits per captar-la.
Finalment parla de si hi ha algun coneixement a priori, que pugui ser conegut sense necessitat de l'experiència i a aquests coneixements els anomenarà idees de raó.
En aquest text Kant ens parla de l'origen del nostre coneixement, d'on prové. Comenta dient que el nostre coneixement ha de provenir de l'experiència ja que és a partir d'ella d'on poden obtenir qualsevol coneixement, perquè sinó d'on provindrien? Ens els inventaríem? Kant parla de les impressions que es capten a posteriori (dependents de l'experiència) però que tot i tenir la necessitat d'obtenir els conceptes amb els sentits, per captar-los necessitem un mecanisme que posi les coordenades per poder captar-lo, com diu Kant: "segons el temps, doncs, cap coneixement precedeix en nosaltres l'experiència, i amb ella comencen tots" això significa que tot el que podem captar a través dels sentits ho captem en un cert moment i per tant estem predisposant les coordenades de temps i espai que són universals per a tothom, no podem tenir cap coneixement sense tenir en compte el temps i per tant per poder conèixer necessitem de l'experiència però també del nostre enteniment que posa el mecanisme necessari.
Kant segueix dient que encara que el coneixement provingui de fora, de l'experiència, es la nostra ment la que ordena els conceptes, els analitza i els estudia i a partir d´aquí pot obtenir un coneixement clar d'alguna cosa. Quan tu veus una taula, saps que la taula està allà perquè la veus i fins i tot la pots tocar (sentits), però gràcies al teu enteniment saps que estàs veient una taula en un espai i instant determinat, tu saps que la taula està allà i ho saps perquè ho penses perquè ho entens perquè la teva ment veu la taula com se li mostra però se li pot mostrar perquè té sentits per captar-la.
Finalment parla de si hi ha algun coneixement a priori, que pugui ser conegut sense necessitat de l'experiència i a aquests coneixements els anomenarà idees de raó.
viernes, 16 de abril de 2010
lunes, 12 de abril de 2010
Activitat 21
HUME- Apèndix 1
En aquest text Hume exemplifica una conversació per explicar el que ell pensa sobre la moral. Hume pensa que el que ens mou a actuar no és la raó sinó el sentiment ja que tots els fins últims (allò que volem o desitgem) o volem perquè sí perquè ens provoca plaer perquè ens fa SENTIR-NOS bé i per aquesta raó actuem segons allò que ens fa sentir millor. Per tant, la raó els fets de l'ésser humà no es poden deduir, ni explicar tant sols ja que no es a través de la raó a partir de la qual ho entendrem, sinó dels fets que ens provoquen sensacions. Si algú t'explica una cosa que ha vist i les sensacions que li han produït, tu no podràs entendre que ha sentit si tu no has sentit quelcom abans i ni tan sols a partir de la raó podràs deduir que d'un fet A se'n deriva una sensació B. D'aquesta manera Hume ho explica exemplifica'n-ho amb successives preguntes a una persona que faci exercici, realment perquè en fa? Per sentir-se bé per tot allò que fer-ne reporta. El que busquem en la nostres vida són sensacions bones i per tant és el sentiment el que ens guia.
En aquest text Hume exemplifica una conversació per explicar el que ell pensa sobre la moral. Hume pensa que el que ens mou a actuar no és la raó sinó el sentiment ja que tots els fins últims (allò que volem o desitgem) o volem perquè sí perquè ens provoca plaer perquè ens fa SENTIR-NOS bé i per aquesta raó actuem segons allò que ens fa sentir millor. Per tant, la raó els fets de l'ésser humà no es poden deduir, ni explicar tant sols ja que no es a través de la raó a partir de la qual ho entendrem, sinó dels fets que ens provoquen sensacions. Si algú t'explica una cosa que ha vist i les sensacions que li han produït, tu no podràs entendre que ha sentit si tu no has sentit quelcom abans i ni tan sols a partir de la raó podràs deduir que d'un fet A se'n deriva una sensació B. D'aquesta manera Hume ho explica exemplifica'n-ho amb successives preguntes a una persona que faci exercici, realment perquè en fa? Per sentir-se bé per tot allò que fer-ne reporta. El que busquem en la nostres vida són sensacions bones i per tant és el sentiment el que ens guia.
miércoles, 7 de abril de 2010
Projecte 4
Idees filosòfiques de Habermas
Jurgen Habermas és un filòsof Alemany d'orientació marxista que destaca per haver tractat una multitud de temes filosòfics molt detalladament.En la filosofia de Habermas podem trobar temes referents a la teoria tradicional, el positivisme i la teoria crítica.Habermas està en contra del positivisme i de la teoria tradicional ja que aquests defensen que tots els coneixements són subjectius i que podem tenir un coneixement exacte de la realitat, en canvi Habermas pensa que no podem tenir un coneixement objectiu perquè, ja el coneixement no està lliure d'interès ni coneixem les coses tal com són, és a dir, no existeix una realitat estructurada independentment del subjecte (influència kantiana). Amb això Habermas afegeix que el coneixement és interessat per la pròpia natura de l'home i que antigament l'interès restava ocult per la pròpia emancipació de l'individu. Habermas també critica la fenomenologia ja que aquesta ciència tampoc presenta coneixements exactes degut a que no es pot conèixer la realitat independentment del subjecte. També presenta la teoria crítica com a la controladora dels interessos particulars, ja que la presència d'aquests produeixen la crisis en les ciències, aquests interessos son el producte d'ideologies que només busquen el bé per una part de la humanitat. Habermas vol utilitzar la filosofia per fer progressar el món. Habermas en contraposició a Husserl diu que l'interès no és dolent sinó inevitable i que totes les ciències són necessàriament interessades degut a que tots els coneixements sobre el món l'ésser humà el fa sobre el seu punt de vista. Per concloure podem dir que el concepte coneixement-interés per a Habermas són inseparables ja que vulguem o no aquest interès no es pot evitar.
Jurgen Habermas
Jurgen Habermas
Jurgen Habermas
Jurgen Habermas és un filòsof Alemany d'orientació marxista que destaca per haver tractat una multitud de temes filosòfics molt detalladament.En la filosofia de Habermas podem trobar temes referents a la teoria tradicional, el positivisme i la teoria crítica.Habermas està en contra del positivisme i de la teoria tradicional ja que aquests defensen que tots els coneixements són subjectius i que podem tenir un coneixement exacte de la realitat, en canvi Habermas pensa que no podem tenir un coneixement objectiu perquè, ja el coneixement no està lliure d'interès ni coneixem les coses tal com són, és a dir, no existeix una realitat estructurada independentment del subjecte (influència kantiana). Amb això Habermas afegeix que el coneixement és interessat per la pròpia natura de l'home i que antigament l'interès restava ocult per la pròpia emancipació de l'individu. Habermas també critica la fenomenologia ja que aquesta ciència tampoc presenta coneixements exactes degut a que no es pot conèixer la realitat independentment del subjecte. També presenta la teoria crítica com a la controladora dels interessos particulars, ja que la presència d'aquests produeixen la crisis en les ciències, aquests interessos son el producte d'ideologies que només busquen el bé per una part de la humanitat. Habermas vol utilitzar la filosofia per fer progressar el món. Habermas en contraposició a Husserl diu que l'interès no és dolent sinó inevitable i que totes les ciències són necessàriament interessades degut a que tots els coneixements sobre el món l'ésser humà el fa sobre el seu punt de vista. Per concloure podem dir que el concepte coneixement-interés per a Habermas són inseparables ja que vulguem o no aquest interès no es pot evitar.
Jurgen Habermas
Jurgen Habermas
Jurgen Habermas
Activitat 20
HUME - Déu i la realitat exterior
En aquests textos Hume parla de la concepció de poder o energia. Comença dient que si tot el que podem conèixer prové de l'experiència degut a que tot el que pensem són impressions que hem captat a través dels sentits, com podem parlar de que l'energia o el poder no provingui tanmateix de les coses sensibles? Ja que si no fos així no podríem saber que hi és ja que no l'hauríem pogut sentir. Per tant les coses estan proveïdes d'energia i el Déu del que parlaven altres filòsofs no pot existir perquè no pot ser captat, no el podem conèixer ja que no tenim mitjans per fer-ho per tant no sabem si aquella suposada deiitat existeix. Quan pensem en Déu, el creem a partir de les idees que tenim a la ment, i aquestes idees les tenim perquè les hem obtingut a partir de l'experiència de manera que aquesta espècie d'energia està als objectes sensibles perquè sinó no sabríem que hi és. Després parla de les idees posteriors a les coses sensibles, aquestes idees les tenim perquè recordem allò que hem captat a través dels sentits, per exemple si jo veig una taula i després no la veig, la idea de taula ve donada pel record del que he vist i per tant si no l'hagués vist no sabria que és una taula. De la mateixa manera no puc comprovar que Déu existeix perquè no puc veure a Déu no puc captar-lo i la idea d'aquest està formada per idees que jo he obtingut a través de l'experiència de les coses sensibles.
En aquests textos Hume parla de la concepció de poder o energia. Comença dient que si tot el que podem conèixer prové de l'experiència degut a que tot el que pensem són impressions que hem captat a través dels sentits, com podem parlar de que l'energia o el poder no provingui tanmateix de les coses sensibles? Ja que si no fos així no podríem saber que hi és ja que no l'hauríem pogut sentir. Per tant les coses estan proveïdes d'energia i el Déu del que parlaven altres filòsofs no pot existir perquè no pot ser captat, no el podem conèixer ja que no tenim mitjans per fer-ho per tant no sabem si aquella suposada deiitat existeix. Quan pensem en Déu, el creem a partir de les idees que tenim a la ment, i aquestes idees les tenim perquè les hem obtingut a partir de l'experiència de manera que aquesta espècie d'energia està als objectes sensibles perquè sinó no sabríem que hi és. Després parla de les idees posteriors a les coses sensibles, aquestes idees les tenim perquè recordem allò que hem captat a través dels sentits, per exemple si jo veig una taula i després no la veig, la idea de taula ve donada pel record del que he vist i per tant si no l'hagués vist no sabria que és una taula. De la mateixa manera no puc comprovar que Déu existeix perquè no puc veure a Déu no puc captar-lo i la idea d'aquest està formada per idees que jo he obtingut a través de l'experiència de les coses sensibles.
miércoles, 24 de marzo de 2010
Activitat 19
HUME - 3.Anàlisi de la causalitat
En aquest text Hume exposa la qüestió de causa i efecte exemplificant-lo amb una bola de billar. Quan aquesta bola toca un altre veiem que es produeix el moviment de la segona i per tant l'efecte de moviment es produït per la causa de la segona bola, ja que aquesta l'ha tocat. D'aquesta manera sempre que veiem que la primera bola xoca amb la segona pressuposem que aquesta es mourà abans de que es mogui, ja que a partir dels sentits, la vista en aquest cas hem deduït que ho farà, a través de la memòria, d'haver vist que anteriorment havia passat. Per tant totes les conclusions que raonem a la nostra ment estan derivades de l'experiència, d'haver viscut, vist o sentit quelcom abans podem deduir que tornarà passar.
Tots els nostres coneixements deriven de l'experiència degut a que aquesta és l'única d'inferir en la nostra memòria i portar-nos a fer deduccions que creiem correctes. Però el que ningú podrà negar és que encara que tot el que pensem estigui pressuposat per la-nostra experiència, mai podrem tenir la certesa de què serà així ja que el futur no és a les nostres mans fins que no arriba i quan hi arriba ja-no és futur sinó passat. L'únic que podem pensar és que unes causes semblants a altres produiran efectes semblants, però mai podrem arribar a la certesa d'aquests i per tant sempre estarem guiats per suposicions i no per la veritat absoluta de que les coses passaran.
Hume menysprea la raó dient que aquesta no tindria cap sentit si no hi sigués l'experiència i que per tant la raó és anterior a l'experiència degut a que aquesta és la que determina el que pensem. Fins i tot sabent això, no coneixem la relació que hi ha entre la causa i l'efecte i no sabem tant sols si n'hi ha alguna, només ho podem suposar perquè sempre ha sigut així, sempre que hem vist que una bola es movia en direcció a una altra aquesta s'ha mogut, però, podria no ser aixi?
En aquest text Hume exposa la qüestió de causa i efecte exemplificant-lo amb una bola de billar. Quan aquesta bola toca un altre veiem que es produeix el moviment de la segona i per tant l'efecte de moviment es produït per la causa de la segona bola, ja que aquesta l'ha tocat. D'aquesta manera sempre que veiem que la primera bola xoca amb la segona pressuposem que aquesta es mourà abans de que es mogui, ja que a partir dels sentits, la vista en aquest cas hem deduït que ho farà, a través de la memòria, d'haver vist que anteriorment havia passat. Per tant totes les conclusions que raonem a la nostra ment estan derivades de l'experiència, d'haver viscut, vist o sentit quelcom abans podem deduir que tornarà passar.
Tots els nostres coneixements deriven de l'experiència degut a que aquesta és l'única d'inferir en la nostra memòria i portar-nos a fer deduccions que creiem correctes. Però el que ningú podrà negar és que encara que tot el que pensem estigui pressuposat per la-nostra experiència, mai podrem tenir la certesa de què serà així ja que el futur no és a les nostres mans fins que no arriba i quan hi arriba ja-no és futur sinó passat. L'únic que podem pensar és que unes causes semblants a altres produiran efectes semblants, però mai podrem arribar a la certesa d'aquests i per tant sempre estarem guiats per suposicions i no per la veritat absoluta de que les coses passaran.
Hume menysprea la raó dient que aquesta no tindria cap sentit si no hi sigués l'experiència i que per tant la raó és anterior a l'experiència degut a que aquesta és la que determina el que pensem. Fins i tot sabent això, no coneixem la relació que hi ha entre la causa i l'efecte i no sabem tant sols si n'hi ha alguna, només ho podem suposar perquè sempre ha sigut així, sempre que hem vist que una bola es movia en direcció a una altra aquesta s'ha mogut, però, podria no ser aixi?
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
