HUME - Déu i la realitat exterior
En aquests textos Hume parla de la concepció de poder o energia. Comença dient que si tot el que podem conèixer prové de l'experiència degut a que tot el que pensem són impressions que hem captat a través dels sentits, com podem parlar de que l'energia o el poder no provingui tanmateix de les coses sensibles? Ja que si no fos així no podríem saber que hi és ja que no l'hauríem pogut sentir. Per tant les coses estan proveïdes d'energia i el Déu del que parlaven altres filòsofs no pot existir perquè no pot ser captat, no el podem conèixer ja que no tenim mitjans per fer-ho per tant no sabem si aquella suposada deiitat existeix. Quan pensem en Déu, el creem a partir de les idees que tenim a la ment, i aquestes idees les tenim perquè les hem obtingut a partir de l'experiència de manera que aquesta espècie d'energia està als objectes sensibles perquè sinó no sabríem que hi és. Després parla de les idees posteriors a les coses sensibles, aquestes idees les tenim perquè recordem allò que hem captat a través dels sentits, per exemple si jo veig una taula i després no la veig, la idea de taula ve donada pel record del que he vist i per tant si no l'hagués vist no sabria que és una taula. De la mateixa manera no puc comprovar que Déu existeix perquè no puc veure a Déu no puc captar-lo i la idea d'aquest està formada per idees que jo he obtingut a través de l'experiència de les coses sensibles.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario