Definicions del tema 1

-Saber ordinari: es basa en el QUE no en el PERQUÈ de les coses, es funda en l'experiència quotidiana.
-Saber científic: no busca només el QUE, també busca el PERQUÈ, és un saber sistemàtic, rigoró i crític.
-Saber filosòfic: saber qu és sistemàtic i vol arribar a una resposta última, busca la totalitat als enigmes de l'ésser humà.
-Ciència (definició moderna): saber on s'ent´n l'experiència com a experimentació i l'aplicació de les matemàtiques.
-Mètode: manera d'actuar planificada, ordenada i orientada a la consecució d'un fi. Se sol utilitzar a les ciències empíriques.
-Axioma: principi fonamental indemostrable dins el mètode axiomaticodeductiu.
-Inducció incompleta: mètode que parteix d'uns casos singulars que no són tots per a elaborar lleis generals, per tant la conclusió no és certa, sinó probable.
-Hipòtesi: supusició provisional que encara no ha estat confirmada i si es confirma es converteix en llei.
-Llei: enunciat universal que expressa l comportament o relació que mantenen uns fenòmens concrets regular i invariablement.
-Teoria: enunciat universal que engloba un conjunt de lleis.
-Falsació: acte de refutar una hipòtesi, que no és certa, no ha sigut confirmada.
-Comprensió: consisteix en captar el sentit d'alguna cosa, és a dir, situar-se dins els fets.
-Mite: són narracions fantàtiques que intenten explicar l'origen i la regularitat del cosmos amb déus o poders còsmics personificats.
-Mètode empiricoracional: mètode que defensa que el coneixement s'obté a partir dels sentits i l'enteniment.
-Empirisme: mètode que separa ñ'experiència de la raó, diu que els coneixements depenen de l'experiència sensible i pr tant de la inducció (probabilitat)
-Mètode transcendental: mètode que defensa la fonamentació dl coneixement (sensibilitat i enteniment). No es pregunta com sabm, sinó perquè sabem.
-Joc del llenguatge: són diverses maneres d'utilitzar el llenguatge, són models qu descriuen situacions comunicatives.
-Hermenèutica no normativa: no posa normes a la comprensió.
-Pretencions de validesa de la parla: veritat, veracitat, intel·legibilitat i correcció moral.
-Ontologia: part de la filosofia que estudia l'ésser.