-intel·lectualisme moral: teoria que identifica el saber amb la virtut (Sòcrates). Qui obra malament ho fa perquè ignora el bé.
-maièutica: art de donar a llum la veritat, les idees.
-hedonisme: teoria moral que identifica el bé amb el plaer (absència de dolor)
-felicitat (Aristòtil):duu a terme l´activitat pròpia de l´ésser humà, activitat intel·lectual (auto-realització)
-prudència: sabies pràctica que ens ajuda a deliberar bé.
-pau interior: insensibilitat al sofriment perquè no podem canviar el destí, per tant hem de ser impertorbables.
-aritmètica dels plaers: teoria utilitarista que defensa que no hi ha plaers qualitativament diferents, que els plaers es poden mesurar i que hem de fer el que ens provoca el màxim plaer.
-utilitarisme de la regla: teoria que defensa que hem d´actuar seguint unes regles que tothom accepta com a vàlides.
-ètica deontològica: ètica que es centra més en el deure (justícia) que no en la felicitat.
-imperatiu categòric: orde que obliga de forma incondicional, sense condicions i sense prometre res a canvi.
-dignitat humana: idea fonamentada en els drets humans que diu que l´ésser humà no té preu i no és intercanviable i per tant implica el respecte dels drets de cadascú.
-intuicionisme dels valors: podem captar els valors a partir de les intuïïcions emocionals.
-comunitarisme: ètica que defensa les comunitats concretes davant la pèrdua d´identitat i l´individualisme.
-universalisme: ètica que defensa què l´autèntica solidaritat és universal i que hi ha uns valors que tothom ha de compartir.
-maièutica: art de donar a llum la veritat, les idees.
-hedonisme: teoria moral que identifica el bé amb el plaer (absència de dolor)
-felicitat (Aristòtil):duu a terme l´activitat pròpia de l´ésser humà, activitat intel·lectual (auto-realització)
-prudència: sabies pràctica que ens ajuda a deliberar bé.
-pau interior: insensibilitat al sofriment perquè no podem canviar el destí, per tant hem de ser impertorbables.
-aritmètica dels plaers: teoria utilitarista que defensa que no hi ha plaers qualitativament diferents, que els plaers es poden mesurar i que hem de fer el que ens provoca el màxim plaer.
-utilitarisme de la regla: teoria que defensa que hem d´actuar seguint unes regles que tothom accepta com a vàlides.
-ètica deontològica: ètica que es centra més en el deure (justícia) que no en la felicitat.
-imperatiu categòric: orde que obliga de forma incondicional, sense condicions i sense prometre res a canvi.
-dignitat humana: idea fonamentada en els drets humans que diu que l´ésser humà no té preu i no és intercanviable i per tant implica el respecte dels drets de cadascú.
-intuicionisme dels valors: podem captar els valors a partir de les intuïïcions emocionals.
-comunitarisme: ètica que defensa les comunitats concretes davant la pèrdua d´identitat i l´individualisme.
-universalisme: ètica que defensa què l´autèntica solidaritat és universal i que hi ha uns valors que tothom ha de compartir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario