sábado, 24 de abril de 2010
miércoles, 21 de abril de 2010
Activitat 22
KANT - Text I
En aquest text Kant ens parla de l'origen del nostre coneixement, d'on prové. Comenta dient que el nostre coneixement ha de provenir de l'experiència ja que és a partir d'ella d'on poden obtenir qualsevol coneixement, perquè sinó d'on provindrien? Ens els inventaríem? Kant parla de les impressions que es capten a posteriori (dependents de l'experiència) però que tot i tenir la necessitat d'obtenir els conceptes amb els sentits, per captar-los necessitem un mecanisme que posi les coordenades per poder captar-lo, com diu Kant: "segons el temps, doncs, cap coneixement precedeix en nosaltres l'experiència, i amb ella comencen tots" això significa que tot el que podem captar a través dels sentits ho captem en un cert moment i per tant estem predisposant les coordenades de temps i espai que són universals per a tothom, no podem tenir cap coneixement sense tenir en compte el temps i per tant per poder conèixer necessitem de l'experiència però també del nostre enteniment que posa el mecanisme necessari.
Kant segueix dient que encara que el coneixement provingui de fora, de l'experiència, es la nostra ment la que ordena els conceptes, els analitza i els estudia i a partir d´aquí pot obtenir un coneixement clar d'alguna cosa. Quan tu veus una taula, saps que la taula està allà perquè la veus i fins i tot la pots tocar (sentits), però gràcies al teu enteniment saps que estàs veient una taula en un espai i instant determinat, tu saps que la taula està allà i ho saps perquè ho penses perquè ho entens perquè la teva ment veu la taula com se li mostra però se li pot mostrar perquè té sentits per captar-la.
Finalment parla de si hi ha algun coneixement a priori, que pugui ser conegut sense necessitat de l'experiència i a aquests coneixements els anomenarà idees de raó.
En aquest text Kant ens parla de l'origen del nostre coneixement, d'on prové. Comenta dient que el nostre coneixement ha de provenir de l'experiència ja que és a partir d'ella d'on poden obtenir qualsevol coneixement, perquè sinó d'on provindrien? Ens els inventaríem? Kant parla de les impressions que es capten a posteriori (dependents de l'experiència) però que tot i tenir la necessitat d'obtenir els conceptes amb els sentits, per captar-los necessitem un mecanisme que posi les coordenades per poder captar-lo, com diu Kant: "segons el temps, doncs, cap coneixement precedeix en nosaltres l'experiència, i amb ella comencen tots" això significa que tot el que podem captar a través dels sentits ho captem en un cert moment i per tant estem predisposant les coordenades de temps i espai que són universals per a tothom, no podem tenir cap coneixement sense tenir en compte el temps i per tant per poder conèixer necessitem de l'experiència però també del nostre enteniment que posa el mecanisme necessari.
Kant segueix dient que encara que el coneixement provingui de fora, de l'experiència, es la nostra ment la que ordena els conceptes, els analitza i els estudia i a partir d´aquí pot obtenir un coneixement clar d'alguna cosa. Quan tu veus una taula, saps que la taula està allà perquè la veus i fins i tot la pots tocar (sentits), però gràcies al teu enteniment saps que estàs veient una taula en un espai i instant determinat, tu saps que la taula està allà i ho saps perquè ho penses perquè ho entens perquè la teva ment veu la taula com se li mostra però se li pot mostrar perquè té sentits per captar-la.
Finalment parla de si hi ha algun coneixement a priori, que pugui ser conegut sense necessitat de l'experiència i a aquests coneixements els anomenarà idees de raó.
viernes, 16 de abril de 2010
lunes, 12 de abril de 2010
Activitat 21
HUME- Apèndix 1
En aquest text Hume exemplifica una conversació per explicar el que ell pensa sobre la moral. Hume pensa que el que ens mou a actuar no és la raó sinó el sentiment ja que tots els fins últims (allò que volem o desitgem) o volem perquè sí perquè ens provoca plaer perquè ens fa SENTIR-NOS bé i per aquesta raó actuem segons allò que ens fa sentir millor. Per tant, la raó els fets de l'ésser humà no es poden deduir, ni explicar tant sols ja que no es a través de la raó a partir de la qual ho entendrem, sinó dels fets que ens provoquen sensacions. Si algú t'explica una cosa que ha vist i les sensacions que li han produït, tu no podràs entendre que ha sentit si tu no has sentit quelcom abans i ni tan sols a partir de la raó podràs deduir que d'un fet A se'n deriva una sensació B. D'aquesta manera Hume ho explica exemplifica'n-ho amb successives preguntes a una persona que faci exercici, realment perquè en fa? Per sentir-se bé per tot allò que fer-ne reporta. El que busquem en la nostres vida són sensacions bones i per tant és el sentiment el que ens guia.
En aquest text Hume exemplifica una conversació per explicar el que ell pensa sobre la moral. Hume pensa que el que ens mou a actuar no és la raó sinó el sentiment ja que tots els fins últims (allò que volem o desitgem) o volem perquè sí perquè ens provoca plaer perquè ens fa SENTIR-NOS bé i per aquesta raó actuem segons allò que ens fa sentir millor. Per tant, la raó els fets de l'ésser humà no es poden deduir, ni explicar tant sols ja que no es a través de la raó a partir de la qual ho entendrem, sinó dels fets que ens provoquen sensacions. Si algú t'explica una cosa que ha vist i les sensacions que li han produït, tu no podràs entendre que ha sentit si tu no has sentit quelcom abans i ni tan sols a partir de la raó podràs deduir que d'un fet A se'n deriva una sensació B. D'aquesta manera Hume ho explica exemplifica'n-ho amb successives preguntes a una persona que faci exercici, realment perquè en fa? Per sentir-se bé per tot allò que fer-ne reporta. El que busquem en la nostres vida són sensacions bones i per tant és el sentiment el que ens guia.
miércoles, 7 de abril de 2010
Projecte 4
Idees filosòfiques de Habermas
Jurgen Habermas és un filòsof Alemany d'orientació marxista que destaca per haver tractat una multitud de temes filosòfics molt detalladament.En la filosofia de Habermas podem trobar temes referents a la teoria tradicional, el positivisme i la teoria crítica.Habermas està en contra del positivisme i de la teoria tradicional ja que aquests defensen que tots els coneixements són subjectius i que podem tenir un coneixement exacte de la realitat, en canvi Habermas pensa que no podem tenir un coneixement objectiu perquè, ja el coneixement no està lliure d'interès ni coneixem les coses tal com són, és a dir, no existeix una realitat estructurada independentment del subjecte (influència kantiana). Amb això Habermas afegeix que el coneixement és interessat per la pròpia natura de l'home i que antigament l'interès restava ocult per la pròpia emancipació de l'individu. Habermas també critica la fenomenologia ja que aquesta ciència tampoc presenta coneixements exactes degut a que no es pot conèixer la realitat independentment del subjecte. També presenta la teoria crítica com a la controladora dels interessos particulars, ja que la presència d'aquests produeixen la crisis en les ciències, aquests interessos son el producte d'ideologies que només busquen el bé per una part de la humanitat. Habermas vol utilitzar la filosofia per fer progressar el món. Habermas en contraposició a Husserl diu que l'interès no és dolent sinó inevitable i que totes les ciències són necessàriament interessades degut a que tots els coneixements sobre el món l'ésser humà el fa sobre el seu punt de vista. Per concloure podem dir que el concepte coneixement-interés per a Habermas són inseparables ja que vulguem o no aquest interès no es pot evitar.
Jurgen Habermas
Jurgen Habermas
Jurgen Habermas
Jurgen Habermas és un filòsof Alemany d'orientació marxista que destaca per haver tractat una multitud de temes filosòfics molt detalladament.En la filosofia de Habermas podem trobar temes referents a la teoria tradicional, el positivisme i la teoria crítica.Habermas està en contra del positivisme i de la teoria tradicional ja que aquests defensen que tots els coneixements són subjectius i que podem tenir un coneixement exacte de la realitat, en canvi Habermas pensa que no podem tenir un coneixement objectiu perquè, ja el coneixement no està lliure d'interès ni coneixem les coses tal com són, és a dir, no existeix una realitat estructurada independentment del subjecte (influència kantiana). Amb això Habermas afegeix que el coneixement és interessat per la pròpia natura de l'home i que antigament l'interès restava ocult per la pròpia emancipació de l'individu. Habermas també critica la fenomenologia ja que aquesta ciència tampoc presenta coneixements exactes degut a que no es pot conèixer la realitat independentment del subjecte. També presenta la teoria crítica com a la controladora dels interessos particulars, ja que la presència d'aquests produeixen la crisis en les ciències, aquests interessos son el producte d'ideologies que només busquen el bé per una part de la humanitat. Habermas vol utilitzar la filosofia per fer progressar el món. Habermas en contraposició a Husserl diu que l'interès no és dolent sinó inevitable i que totes les ciències són necessàriament interessades degut a que tots els coneixements sobre el món l'ésser humà el fa sobre el seu punt de vista. Per concloure podem dir que el concepte coneixement-interés per a Habermas són inseparables ja que vulguem o no aquest interès no es pot evitar.
Jurgen Habermas
Jurgen Habermas
Jurgen Habermas
Activitat 20
HUME - Déu i la realitat exterior
En aquests textos Hume parla de la concepció de poder o energia. Comença dient que si tot el que podem conèixer prové de l'experiència degut a que tot el que pensem són impressions que hem captat a través dels sentits, com podem parlar de que l'energia o el poder no provingui tanmateix de les coses sensibles? Ja que si no fos així no podríem saber que hi és ja que no l'hauríem pogut sentir. Per tant les coses estan proveïdes d'energia i el Déu del que parlaven altres filòsofs no pot existir perquè no pot ser captat, no el podem conèixer ja que no tenim mitjans per fer-ho per tant no sabem si aquella suposada deiitat existeix. Quan pensem en Déu, el creem a partir de les idees que tenim a la ment, i aquestes idees les tenim perquè les hem obtingut a partir de l'experiència de manera que aquesta espècie d'energia està als objectes sensibles perquè sinó no sabríem que hi és. Després parla de les idees posteriors a les coses sensibles, aquestes idees les tenim perquè recordem allò que hem captat a través dels sentits, per exemple si jo veig una taula i després no la veig, la idea de taula ve donada pel record del que he vist i per tant si no l'hagués vist no sabria que és una taula. De la mateixa manera no puc comprovar que Déu existeix perquè no puc veure a Déu no puc captar-lo i la idea d'aquest està formada per idees que jo he obtingut a través de l'experiència de les coses sensibles.
En aquests textos Hume parla de la concepció de poder o energia. Comença dient que si tot el que podem conèixer prové de l'experiència degut a que tot el que pensem són impressions que hem captat a través dels sentits, com podem parlar de que l'energia o el poder no provingui tanmateix de les coses sensibles? Ja que si no fos així no podríem saber que hi és ja que no l'hauríem pogut sentir. Per tant les coses estan proveïdes d'energia i el Déu del que parlaven altres filòsofs no pot existir perquè no pot ser captat, no el podem conèixer ja que no tenim mitjans per fer-ho per tant no sabem si aquella suposada deiitat existeix. Quan pensem en Déu, el creem a partir de les idees que tenim a la ment, i aquestes idees les tenim perquè les hem obtingut a partir de l'experiència de manera que aquesta espècie d'energia està als objectes sensibles perquè sinó no sabríem que hi és. Després parla de les idees posteriors a les coses sensibles, aquestes idees les tenim perquè recordem allò que hem captat a través dels sentits, per exemple si jo veig una taula i després no la veig, la idea de taula ve donada pel record del que he vist i per tant si no l'hagués vist no sabria que és una taula. De la mateixa manera no puc comprovar que Déu existeix perquè no puc veure a Déu no puc captar-lo i la idea d'aquest està formada per idees que jo he obtingut a través de l'experiència de les coses sensibles.
miércoles, 24 de marzo de 2010
Activitat 19
HUME - 3.Anàlisi de la causalitat
En aquest text Hume exposa la qüestió de causa i efecte exemplificant-lo amb una bola de billar. Quan aquesta bola toca un altre veiem que es produeix el moviment de la segona i per tant l'efecte de moviment es produït per la causa de la segona bola, ja que aquesta l'ha tocat. D'aquesta manera sempre que veiem que la primera bola xoca amb la segona pressuposem que aquesta es mourà abans de que es mogui, ja que a partir dels sentits, la vista en aquest cas hem deduït que ho farà, a través de la memòria, d'haver vist que anteriorment havia passat. Per tant totes les conclusions que raonem a la nostra ment estan derivades de l'experiència, d'haver viscut, vist o sentit quelcom abans podem deduir que tornarà passar.
Tots els nostres coneixements deriven de l'experiència degut a que aquesta és l'única d'inferir en la nostra memòria i portar-nos a fer deduccions que creiem correctes. Però el que ningú podrà negar és que encara que tot el que pensem estigui pressuposat per la-nostra experiència, mai podrem tenir la certesa de què serà així ja que el futur no és a les nostres mans fins que no arriba i quan hi arriba ja-no és futur sinó passat. L'únic que podem pensar és que unes causes semblants a altres produiran efectes semblants, però mai podrem arribar a la certesa d'aquests i per tant sempre estarem guiats per suposicions i no per la veritat absoluta de que les coses passaran.
Hume menysprea la raó dient que aquesta no tindria cap sentit si no hi sigués l'experiència i que per tant la raó és anterior a l'experiència degut a que aquesta és la que determina el que pensem. Fins i tot sabent això, no coneixem la relació que hi ha entre la causa i l'efecte i no sabem tant sols si n'hi ha alguna, només ho podem suposar perquè sempre ha sigut així, sempre que hem vist que una bola es movia en direcció a una altra aquesta s'ha mogut, però, podria no ser aixi?
En aquest text Hume exposa la qüestió de causa i efecte exemplificant-lo amb una bola de billar. Quan aquesta bola toca un altre veiem que es produeix el moviment de la segona i per tant l'efecte de moviment es produït per la causa de la segona bola, ja que aquesta l'ha tocat. D'aquesta manera sempre que veiem que la primera bola xoca amb la segona pressuposem que aquesta es mourà abans de que es mogui, ja que a partir dels sentits, la vista en aquest cas hem deduït que ho farà, a través de la memòria, d'haver vist que anteriorment havia passat. Per tant totes les conclusions que raonem a la nostra ment estan derivades de l'experiència, d'haver viscut, vist o sentit quelcom abans podem deduir que tornarà passar.
Tots els nostres coneixements deriven de l'experiència degut a que aquesta és l'única d'inferir en la nostra memòria i portar-nos a fer deduccions que creiem correctes. Però el que ningú podrà negar és que encara que tot el que pensem estigui pressuposat per la-nostra experiència, mai podrem tenir la certesa de què serà així ja que el futur no és a les nostres mans fins que no arriba i quan hi arriba ja-no és futur sinó passat. L'únic que podem pensar és que unes causes semblants a altres produiran efectes semblants, però mai podrem arribar a la certesa d'aquests i per tant sempre estarem guiats per suposicions i no per la veritat absoluta de que les coses passaran.
Hume menysprea la raó dient que aquesta no tindria cap sentit si no hi sigués l'experiència i que per tant la raó és anterior a l'experiència degut a que aquesta és la que determina el que pensem. Fins i tot sabent això, no coneixem la relació que hi ha entre la causa i l'efecte i no sabem tant sols si n'hi ha alguna, només ho podem suposar perquè sempre ha sigut així, sempre que hem vist que una bola es movia en direcció a una altra aquesta s'ha mogut, però, podria no ser aixi?
lunes, 22 de marzo de 2010
Activitat 18
El jo existeix?
Que és el jo? Podríem definir que per a cadascú el jo és la concepció que té de si mateix a la ment, la realitat de que sap que és i ho sap perquè pensa, pensar es una demostració de que som.
El jo existeix, ja que si no existís no podria ser pensat, no el podríem concebre com quelcom cert, doncs bé, el puc concebre com quelcom cert? Sí, ja que ara mateix jo crec que jo em coneixo a mi mateixa i sé que sóc perquè sé que penso, però a la pregunta de si el jo d'ara és el mateix del jo d´abans per exemple quan mirem una foto puc contestar que l'únic que tenim és el present i per tant el jo d´abans ja no existeix perquè forma part del passat i si el passat no hi és el jo és impossible que hi sigui, de la mateixa manera, el jo del futur no és el jo del ara perquè el futur no hi és ja que jo només puc concebre el jo del present i demà estaré concebent el mateix perquè per a mi ja estaré en el present. Quan mirem una fotografia per exemple de quan érem petits i diem, jo sóc aquest, però ja no sóc així és perquè les fotus són com congelacions del temps gràfiques i per tant en la fotu no és troba el jo, ja que aquest és mental i no el podem percebre a través d'una fotu. El jo sempre és el mateix, ja que no el pots concebre de diferent manera perquè encara que canviem, madurem, creixem, etc el jo de l'ara per tu sempre serà el jo, no el podràs anomenar de diferent manera, no podem dir el jo d'ahir era així però ara no sóc jo, sóc el jo d'avui.. això seria absurd.
Que és el jo? Podríem definir que per a cadascú el jo és la concepció que té de si mateix a la ment, la realitat de que sap que és i ho sap perquè pensa, pensar es una demostració de que som.
El jo existeix, ja que si no existís no podria ser pensat, no el podríem concebre com quelcom cert, doncs bé, el puc concebre com quelcom cert? Sí, ja que ara mateix jo crec que jo em coneixo a mi mateixa i sé que sóc perquè sé que penso, però a la pregunta de si el jo d'ara és el mateix del jo d´abans per exemple quan mirem una foto puc contestar que l'únic que tenim és el present i per tant el jo d´abans ja no existeix perquè forma part del passat i si el passat no hi és el jo és impossible que hi sigui, de la mateixa manera, el jo del futur no és el jo del ara perquè el futur no hi és ja que jo només puc concebre el jo del present i demà estaré concebent el mateix perquè per a mi ja estaré en el present. Quan mirem una fotografia per exemple de quan érem petits i diem, jo sóc aquest, però ja no sóc així és perquè les fotus són com congelacions del temps gràfiques i per tant en la fotu no és troba el jo, ja que aquest és mental i no el podem percebre a través d'una fotu. El jo sempre és el mateix, ja que no el pots concebre de diferent manera perquè encara que canviem, madurem, creixem, etc el jo de l'ara per tu sempre serà el jo, no el podràs anomenar de diferent manera, no podem dir el jo d'ahir era així però ara no sóc jo, sóc el jo d'avui.. això seria absurd.
domingo, 14 de febrero de 2010
Activitat 17
Existeix la realitat fora de lament independentment del fet que jo pensi?
Arribats al punt de que tenim la certesa de que nosaltres existim, el jo de cada un de nosaltres és incorruptible i per tant verifiquem que és. Per una altra part, totes les altres coses que ens envolten són objectes per a nosaltres mateixos, són coses que se'ns presenten al davant però que realment mai podrem conèixer.La meva pregunta és: Hem de dir que quelcom no existeix només pel fet que jo no ho conec?No existiran per a mi, perquè no les conec però no puc negar rotundament que no existeixen per a d'altres, jo només sé el que succeeix al meu món interior, totes les altres coses exteriors són enganyoses perquè mai podré comprovar-les i arribar a la conclusió de que són certes.Jo penso q e si que hi ha una realitat a fora de la ment però que mai podré conèixer-la, s
embla contradictori,per tant per no contradir-me i pensant que només existeix el que sé, no hi ha món fora del meu perquè per a mi no existeix. Els altres són falsejaments que per poder viure he d'arriesgar-me a creure o no el que ens diguin, és molt relatiu. Com puc saber el què algú pensa en un cert moment? Encara que m'ho diguessin,nopuc tenir la certesa de que sigui cert. I ara mateix escrivint,ningú que ho llegeixi podrà saber realment el que penso,potser si una assimilació, però no la veritat absoluta. L'únic de cert en la nostra vida és el nostre món,iper això és més valuós que qualsevol altra cosa, perquè ningú podrà entrar-hi mai.
Arribats al punt de que tenim la certesa de que nosaltres existim, el jo de cada un de nosaltres és incorruptible i per tant verifiquem que és. Per una altra part, totes les altres coses que ens envolten són objectes per a nosaltres mateixos, són coses que se'ns presenten al davant però que realment mai podrem conèixer.La meva pregunta és: Hem de dir que quelcom no existeix només pel fet que jo no ho conec?No existiran per a mi, perquè no les conec però no puc negar rotundament que no existeixen per a d'altres, jo només sé el que succeeix al meu món interior, totes les altres coses exteriors són enganyoses perquè mai podré comprovar-les i arribar a la conclusió de que són certes.Jo penso q e si que hi ha una realitat a fora de la ment però que mai podré conèixer-la, s
embla contradictori,per tant per no contradir-me i pensant que només existeix el que sé, no hi ha món fora del meu perquè per a mi no existeix. Els altres són falsejaments que per poder viure he d'arriesgar-me a creure o no el que ens diguin, és molt relatiu. Com puc saber el què algú pensa en un cert moment? Encara que m'ho diguessin,nopuc tenir la certesa de que sigui cert. I ara mateix escrivint,ningú que ho llegeixi podrà saber realment el que penso,potser si una assimilació, però no la veritat absoluta. L'únic de cert en la nostra vida és el nostre món,iper això és més valuós que qualsevol altra cosa, perquè ningú podrà entrar-hi mai.Activitat 16
5. Una altra formulació del cogito: Meditacions metafísiques, 2a.
Descartes en aquest text parla sobre el que podem dir què és realment cert i el que no. Aquest text està ple de preguntes, ja que sinó no preguntem o no dubtem no podem arribar a la certesa. Descartes dubta de que ell sigui cos, dubta de tot ja que no té raons per adduir que existeixin, però a partir de la deducció arriba a la conclusió de què ell no pot dubtar del jo ja què si no existí no podria ni tan sols dubtar, el jo és irrevocable i constant en la nostra vida. També parla d'una cosa què està per sobre de nosaltres i que potser ens enganya, i que si així fos, aquest ens podria enganyar sobre qualsevol qüestió, podríem dubtar de tot però l'indubtable som nosaltres el jo, ja que sense jo no hi ha res, som subjecte de tot el que ens passa o fem i per tant si aquest no existís no ens podríem plantejar cap qüestió. Parla d'un poderós que ens enganya, però no afirma que hi sigui, només que és probable ja que ni tan sols això ho podríem verificar.
Descartes en aquest text parla sobre el que podem dir què és realment cert i el que no. Aquest text està ple de preguntes, ja que sinó no preguntem o no dubtem no podem arribar a la certesa. Descartes dubta de que ell sigui cos, dubta de tot ja que no té raons per adduir que existeixin, però a partir de la deducció arriba a la conclusió de què ell no pot dubtar del jo ja què si no existí no podria ni tan sols dubtar, el jo és irrevocable i constant en la nostra vida. També parla d'una cosa què està per sobre de nosaltres i que potser ens enganya, i que si així fos, aquest ens podria enganyar sobre qualsevol qüestió, podríem dubtar de tot però l'indubtable som nosaltres el jo, ja que sense jo no hi ha res, som subjecte de tot el que ens passa o fem i per tant si aquest no existís no ens podríem plantejar cap qüestió. Parla d'un poderós que ens enganya, però no afirma que hi sigui, només que és probable ja que ni tan sols això ho podríem verificar.
Activitat 15
Descartes: text 1
En aquest text Descartes exposa les regles del mètode cartesià. Primer parla de que no podem acceptar com a certs enunciats què ho haguem comprovat que són certs ni què coneguem amb evidència que ho són, ja que hem de contrastar les coses perquè podrien ser falses, hem d'evitar la precipitació i comprendre només amb els meus judicis allò què es manifesta amb claredat i distinció.Després parla de que hem de dividir cada part per arribar a parts més simples per poder sintetitzar-les.Després parla de que hem de sintetitzar aquestes parts simples per poder adquirir un coneixement més complex i finalment revisar que no haguem passat cap detall per sobre ja que si l'hagués anul·laríem l'enunciat que havíem donat com a cert.Aquest mètode s'ha d'utilitzar sempre abans de dir que quelcom és evident ja què només partint del dubte podrem arribar al coneixement i a la certesa, perquè només al dubtar podem adonar-nos que quelcom és fals, si estem realment segurs de que alguna cosa és certa, mai ens plantejarem que no ho és.
En aquest text Descartes exposa les regles del mètode cartesià. Primer parla de que no podem acceptar com a certs enunciats què ho haguem comprovat que són certs ni què coneguem amb evidència que ho són, ja que hem de contrastar les coses perquè podrien ser falses, hem d'evitar la precipitació i comprendre només amb els meus judicis allò què es manifesta amb claredat i distinció.Després parla de que hem de dividir cada part per arribar a parts més simples per poder sintetitzar-les.Després parla de que hem de sintetitzar aquestes parts simples per poder adquirir un coneixement més complex i finalment revisar que no haguem passat cap detall per sobre ja que si l'hagués anul·laríem l'enunciat que havíem donat com a cert.Aquest mètode s'ha d'utilitzar sempre abans de dir que quelcom és evident ja què només partint del dubte podrem arribar al coneixement i a la certesa, perquè només al dubtar podem adonar-nos que quelcom és fals, si estem realment segurs de que alguna cosa és certa, mai ens plantejarem que no ho és.
martes, 9 de febrero de 2010
Projecte 3
Influències sobre Habermas
Habermas va estar influenciat per Heidegger ja que va criticar les seves teories sobre la seva obra: Introducción a la metafísica.
També va influir molt sobre les seves teories el pensament de Kant i Kart Marx. Va ser influenciat per Marx per la seva teoria sobre vincle entre la filosofia de la raó en termes normatius i la teoria empírica de la societat.
Va criticar a Marx ja que Habermas va reduir la praxis humana només en la techné, en el sentit que Marx li va donar importància al treball com a eix de la societat.
Altres influents sobre aquest autor també van ser Niklas Luhmann i John Rawls amb els que compartia certes preocupacions.
Va ser influenciat també per la metafísica grega i el monoteisme patriarcal.
Erich Rothacker i Oskar Becker van ser alguns dels seus professors i potser també li van influir com a filòsof ja que d'ells va obtenir molts coneixements.
Va ser influenciat per la obra del segon Wittgenstein, lafenomenologia de Alfred Shutz i l'hermenèutica de Gadamer. Habermas considera que la reformulació dela teoria crítica de la societat poden fer-se des de el llenguatge, doncs aquí és d'on poden buscar-se els processos del reconeixement intersubjectiu que originen un model d'acció i racionalitat no instrumentals.
Aristòtil també el va influenciar ja que per a ell el llenguatge ha estat redit a un instrument per una tradició filosòfica i considera que el llenguatge és una eina de caràcter designatiu amb la funció d'expresar el pensament a través dels signes: el llenguatge queda reduït a la codificació simbòlica del pensament.
Herder, Hamman i Humboldt també el van influir ja que van ser els que van trencar amb el pensament explicat anteriorment D'Aristòtil partint de que el llenguatge no pot ser reduït a una simple expressió del pensar i de que existissin una serie de llenguatges històrics que posicionen la raó a dins d´una pluralitat de contextos culturals, de manera que la descentralitzen.
També va influir molt sobre les seves teories el pensament de Kant i Kart Marx. Va ser influenciat per Marx per la seva teoria sobre vincle entre la filosofia de la raó en termes normatius i la teoria empírica de la societat.
Va criticar a Marx ja que Habermas va reduir la praxis humana només en la techné, en el sentit que Marx li va donar importància al treball com a eix de la societat.
Altres influents sobre aquest autor també van ser Niklas Luhmann i John Rawls amb els que compartia certes preocupacions.
Va ser influenciat també per la metafísica grega i el monoteisme patriarcal.
Erich Rothacker i Oskar Becker van ser alguns dels seus professors i potser també li van influir com a filòsof ja que d'ells va obtenir molts coneixements.
Va ser influenciat per la obra del segon Wittgenstein, lafenomenologia de Alfred Shutz i l'hermenèutica de Gadamer. Habermas considera que la reformulació dela teoria crítica de la societat poden fer-se des de el llenguatge, doncs aquí és d'on poden buscar-se els processos del reconeixement intersubjectiu que originen un model d'acció i racionalitat no instrumentals.
Aristòtil també el va influenciar ja que per a ell el llenguatge ha estat redit a un instrument per una tradició filosòfica i considera que el llenguatge és una eina de caràcter designatiu amb la funció d'expresar el pensament a través dels signes: el llenguatge queda reduït a la codificació simbòlica del pensament.
Herder, Hamman i Humboldt també el van influir ja que van ser els que van trencar amb el pensament explicat anteriorment D'Aristòtil partint de que el llenguatge no pot ser reduït a una simple expressió del pensar i de que existissin una serie de llenguatges històrics que posicionen la raó a dins d´una pluralitat de contextos culturals, de manera que la descentralitzen.
miércoles, 27 de enero de 2010
Activitat 14
Es pot demostrar l’existència de Déu?
Déu, qui és Déu? Aquesta pregunta és molt relativa segons qui la contesti. Des de el meu punt de vista Déu és quelcom creat per la societat i per tant per a mi és inexistent. D'aquesta manera, Déu és no pot ser vist, ni pensat, no el podem escoltar, sentir... és per això que crec que no es pot demostrar la seva existència. Déu és quelcom subjectiu que cada u és lliure de crear-lo amb la seva fe o no. Segons la persona que ho digui, Déu existeix o no, d'aquesta manera podríem dir que els que creuen en Déu són els que tenen la veritat i els que no són uns ignorants. Però, és ignorant aquell que no creu el que no veu? Potser el que pensa així és materialista, empirista, o potser només és realista.No podem demostrar l'existència de Déu perquè si aquest existís tan sols podria ser dit, ni pensat, Déu és fora del món i per tant cap de nosaltres podrà arribar a ell i després explicar-ho, per tant; deixant a part el tema que existeixi o no, no es pot demostrar la seva existència perquè nosaltres només podem dir amb seguretat allò que veiem, sentim, olorem, toquem o tastem, la realitat la captem a partir dels sentits i com a Déu no podem sentir-lo, no podem demostrar que existeixi.
Déu, qui és Déu? Aquesta pregunta és molt relativa segons qui la contesti. Des de el meu punt de vista Déu és quelcom creat per la societat i per tant per a mi és inexistent. D'aquesta manera, Déu és no pot ser vist, ni pensat, no el podem escoltar, sentir... és per això que crec que no es pot demostrar la seva existència. Déu és quelcom subjectiu que cada u és lliure de crear-lo amb la seva fe o no. Segons la persona que ho digui, Déu existeix o no, d'aquesta manera podríem dir que els que creuen en Déu són els que tenen la veritat i els que no són uns ignorants. Però, és ignorant aquell que no creu el que no veu? Potser el que pensa així és materialista, empirista, o potser només és realista.No podem demostrar l'existència de Déu perquè si aquest existís tan sols podria ser dit, ni pensat, Déu és fora del món i per tant cap de nosaltres podrà arribar a ell i després explicar-ho, per tant; deixant a part el tema que existeixi o no, no es pot demostrar la seva existència perquè nosaltres només podem dir amb seguretat allò que veiem, sentim, olorem, toquem o tastem, la realitat la captem a partir dels sentits i com a Déu no podem sentir-lo, no podem demostrar que existeixi.
domingo, 3 de enero de 2010
Activitat 13
Epicur: CARTA A MENECEU
Aquest text d´Epicur parla en el primer i segon paràgraf de tothom ha de filosofar, ja que filosofar ens fa vius ja que filosofar ens porta la felicitat. Després parla dels déus de la falsa noció que en té la gent, ell diu que els déus es preocupen per ells mateixos i no ens fan cas als humans, ells viuen tranquilament. En el quart paràgraf parla de la mort i diu que no hem de preocupar-nos per la mort ja que no la sentirme i quan arribi ja no hi serem, la mort com diu Epicur “ens lliura de l'enyorança desmesurada d'immortalitat” és a dir, que la majoria de gent durant la seva vida està sofrint perquè no vol morir, i quan moren s´alliberen d´aquella angoixa que els atemoria. Per tant viure bé només és posible si pensem que no és un mal morir, ja que com diu Epicur: la mort no és real ni per als vius ni per als morts, perquè, dels primers, n'està allunyada i, quan s'apropa als segons, aquests ja han desaparegut, ningú veurà mai la mort ni abans ni després de morir per tant és d´ingenus tenir-ne por. L´important a la vida no és viure més sinó viure millor, això ho explica amb una comparació amb el menjar, ja que és millor un plat escàs però agradable que no un menys agradable però menys abundant. També diu que no té seny la persona que diu que és millor no viure ja que si realment ho digués ja s´hauria siucidat i com epicur deia al principi, l´exercici de filosofar i d´adquirir la felicitat és a la mà de tothom i per això ens hem de sentir satisfets de viure. També parla del destí, de que estem determinats però que nosaltres també hi juguem un paper important i per tant hem dedecidir sobre la nostra pròpia vida. Epicur parla de dos tipus de desitjos els vans que no serveixen per adquirir la felicitat i els naturals, que són necessaris per poder adquirir la felicitat, diu que nosaltres hem de saber quins són els deitjos que necessitem per no sentir dolor i aconseguir el plaer que és la manca d´aquest. Epicur diu que els humans estem moguts pel plaer i actuem segons aquest però que a la vegada no acceptem tots els plaers per què podem portar-nos dolors més grans i a vegades acceptem dolors perquè ens reporten plaers, es a dir, actuem segons allò que ens fa sentir millor. Parla també de l´autosuficiencia de viure amb poc perquè una persona és feliç quan no desitja res més del que té, per tant el que té poc i se sent satisfet por ser més feliç que el que en té molt però encara en vol més. Epicur explica que el plaer del que ell parla és l´absència del dolor físic i el malestar de l´ànima i que segons aquest actuem gràcies al seny que ens ajuda a elegir quins són els desitjos que hem de satisfer i quins no, per tant, per poder tenir una vida feliç hem de ser assenyats i tenir clar quines coses seran bones sense causar-nos després dolor. Si vivim de manera assenyada vivim de manera virtuosa i si vivim de manera virtuosa serem felinos, que al cap i a la fié s l´objectiu a on tothom vol arribar.
Quan diu: “El savi creu que val més ser assenyadament desgraciat que insensatament feliç” vol dir que és millor tenir seny i actuar bé però que per atzar tinguem mala sort, que no que siguem insensats i actuem malament però que siguem felinos ja que la felicitat realment l´aconsegueix només aquell que se sent bé amb ell mateix i l´insensat encara que se senti bé amb ell mateix no s´ha parat a pensar si les seves accions són correctes o no, perquè realment li donen igual, perquè actua sense seny i només mirant per complaure desitjos que com hem dit abans poden ser vans.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
