Activitat 12

Text 17: La virtut: Ética a Nicomac

En aquest text Aristòtil parla de que hem de viure de manera virtuosa, dacord amb la virtud i explica que hem de trobar el terme mitjà de les coses que poden estar en defecte o en excès, per aixó quan diu: tot allò que es continu i divisible es pot prendre una part més gran o una de més petita o una d´igual, vol dir que hem de trobar la part que no sigui ni més petit ni més gran; sinó la que sigui igual, però diu que allò que és el terme mitjà, no és el mateix per a tothom sinó que canvia depen de la persona i que nosaltres hem de trobar-lo a partir de l´activitat intel·lectual. Aristòtil diu que si actuem dacord amb el terme mitjà obrarem bé, però Aristotil expecifica que aquest terme mitjà es fa referència al de la virtud ètica, es a dir en les virtuts morals que guien les postres accions durant tota la nostra vida. Per tant, per obrar bé hem d´evitar l´excès i el defecte de les virtuts i conservar allò que està al mig que en porta a actuar de manera virtuosa.

Activitat 11

L´ou o la gallina?

Quan parlem de que va ser abans si l´ou o la gallina estem preguntant-nos quin va ser el canvi que es va donar, de l´ou a la gallina o de la gallina a l´ou.
Perquè es pugui donar aquest canvi, segons Aristòtil el subjecte d´aquest canvi ha d´estar en potencia, és a dir que sigui posible que es doni aquest canvi, després d´analitzar això sabem que tant l´ou com la gallina són subjectes del canvi en potència, però sense un no hi pot haver l´altre per tant aquest canvi substancial d´ha d´haver produit a partir d´una matèria primera que ja existia i per lògica sabem que una gallina no pot ésser si no ha sigue abans ou, per tant la gallina sense l´ou és inexistent, en canvi l´ou ha pogut ser generat a partir d´una altra potència que al canviar en l´acte fos l´ou. Aquesta potència podria ser l´embrió com avui anomenem o únicament la unió de diverses cèl·lules que poden convertir-se en l´ou.
En conclusió, per mi va haver alguna cosa abans que l´ou i l´ou canvia en la gallina.

Activitat 10

Crítica d´Aristotil a Plató. A favor de qui estas?

Aristòtil com sabem diu que podem captar les coses tal com són i que totes les coses tenen una esencia que és el que nosaltres captem amb la ment i els sentits. Aquesta esencia la identifica amb la forma de les coses i diu que és immanent a les coses, per això Aristòtil critica la teoria de les idees de Plató, perquè Plató defensava que hi havia dos mons i Aristòtil diu que el món intel·ligible on estan les idees (les formes per Aristòtil) no pot estar separat en un altre món perquè l´essència d´una cosa a de romanar en aquella cosa. Aristòtil també critica a Plató per la inecessitat de crear un altre món qué diu ell què és autèntic i que d´altra banda el que és una còpia sigui fals.
També el critica amb l´argument del tercer home, ja que si l´home concret és la còpia de la idea d´home, la idea d´home ha de ser la còpia d´una altra cosa i Aixa successivament, per tant és inútil anar creant realitats quan realment només podem percibir una.
El meu pensament s´acosta més a Aristòtil ja que el món el podem captar perquè existeix, si no existis no el captariem, per tant si el món sensible segons Plató era una aparença i no ens portava a la veritat, està dient que tot el que podem saber amb certesa que és no és i que el que no sabem si hi es, és.
Per una altra banda, Plató no justifica el canvi, si les coses participen de les idees, i aquestes són immutables, quan les coses cambien, les idees també cambien? Aixó no és possible. No puc dir que estic totalment a favor d´Aristotil perquè si que és veritat que podem captar les coses, captar-les tal com les veiem, i pensarles tal com les captem, però no tothom les capta igual ni les pensa igual, les mosques no captem l´essència d´un bolígraf igual que nosaltes, elles potser el veuen negre i enorme i al veure´l no pensen en la idea d´escriure tal com fair jo, per tant jo penso que aquesta esencia pot ser una peró que cadascú la capta diferent i que totes són reals.
També estic dador amb Aristòtil quan critica a Plató perquè si hi hagués dos móns com deia ell, el món de les idees que és el real seria el qué tindriem que captar certament i que el sensible estigués de banda, no podem dir que és fals tot el que som capaços d´abstreure i que el que no captem si que és vertader.

Projecte 2

Principals fets històrics durant la vida de Habermas

-1929: Crack de la Borsa de Nova York, gran depressió.

-1933: Hitler és anomenat primer canciller d´Alemanya

-1933-1945: Nacisme

-1939-Fi de la guerra civil a Espanya

-1944-Desembarcació en Normandia

-1945-Rendició incondicional d´Alemanya

-1947: Comença el pla Marshall per a la recuperació Europea.

-1948: Gandhi és assassinat

-1948: Declaració dels Drets Humans de la ONU.

-1949: Creació de la OTAN. Divisió d´Alemanya.

-1950: La població augmenta a 2515 milions d´habitants

-1955: Pacte de Varsóvia

-1955: Mort de Albert Einstein

-1957: Fundació de la Comunitat Econòmica Europea

-1958: Comença la guerra Freda

-1960: Neix la OPEP

-1961: Construcció dela muralla de Berlin

-1963: Manifestació a Washington pels Drets Civils.

-1963: Assassinat de J.F Kennedy

-1973: Crisis del petroli

-1990: Reunificació d´Alemanya

Activitat 9

Esquema del llibre Fedó de Plató

Activitat 8

El coneixement racional: Plató

Aquest text ens fa la explicació de perqué el món sensible no en spot portar al coneixement i l´intel•ligible si.
Aquí Plató parla de que és imposible conèixer les coses que captem pels sentits en si mateixes, ja que aquestes estan en un canvi continu i per tant el que captem ara demá ja no serà el mateix, haurá canviat i no haurem adquirit aquella cosa en si, perqué el que era abans ja no hi és i el que hi és ara demà no hi será. Plató concloeix dient que allò que per a ell és bell o bo no canvia i per tant segons la seva teoria de les idees deduim que només podem captar les coses a través de les idees, és a dir, del món intel•ligible, ja que aquest és etern no canvia i ens porta a la veritat.

Activitat 7

El mite de la caberna aplicat al món actual.

El mite de la caverna encara Plató el va escriure fa molts anys, el podem comparar amb el món actual, ja que representa la societat, la forma de viure de les persones.
Podem dir que vivim en una caverna com la del mite, ja que som persones encadenades a les aparences, som superficials i només ens creiem el que veiem, deixant de banda si aquestes coses que veiem són reals o no. Per tant som presoners del món sensible, el món físic i no sabem anar més enllà, estem reduïts al nostre cos, els sentits.
Les ombres representades en el mite, són les coses que se´ns apareixen, i com sempre hem viscut pensant que són la veritat, no ens plantegem cap pregunta.
L´home que sigui capaç de separar el cos i l´ànima serà el que pugui arribar a la veritat, ja que només hi podrem arribar recorrent a la raó, en el mite s´exemplifica amb el presoner alliberat, i aquest presoner que és l´únic que aconsegueix veure les coses reals, ja no vol pensar que les altres coses que veia a la caverna ho eren, per tant quan nosaltres estem disposats a veure més enllà ja no acceptarem el que tothom pensa, però, la persona que intenti fer entendre això a les altres estarà sotmesa a que li diguin boja, ja que si estem acostumats a que un boli és un boli, no pot venir ningú a dir-nos que no ho és, ja que tota la vida ho ha sigut i per nosaltres ho serà sempre.

Activitat 6

Plató: El mite de la caverna

Aquest mite de Plató vol representar la vida del la majoria dels éssers humans, es a dir, que som presoners de les aparences, ja que els homes que vivien en la caverna pensaven que les ombres eres reals, no veien més enllà, per tant creien que la veritat era aquella que captaven a través dels sentits, per això som presoners, perquè donem com a cert aquelles coses que sentim, veiem, etc., i no arribem a conèixer les coses en si mateixes, som ignorants. L'Home que queda lliure representa l'home que aconsegueix conèixer allò intel·ligible, allò que és en si. És l'home que veu el món autèntic i rebutja el món fals (aparences). Per això si aquest tornés a avisar als presoners, aquests el matarien, ja que estan tant acostumats a veure aparences que no donen lloc a pensar que no són veritat.En conclusió, podem fer una divisió dels dos mons de Plató, l´intel·ligible que és el que veu el presoner alliberat quan surt, i el sensible que és el de dins de la caverna.

Activitat 5

L´intel·lectualisme moral socràtic: Plató

Aquest text de Plató és un diáleg de Sòcrates on s´explica l´intel·lectualisme socràtic. Plató diu que la gent pensa que el que domina l´esser humà són els sentiments, la passió, l´amor, l´enuig i no pas la ciéncia, i per tant la part irracional domina a la racional ja que l´home está sotmés als seus sentiments. En canvi Plató diu que l´home está guiat per la ciéncia, es a dir, alló que la raó utilitza com a element primordial, pel bé i el mal de manera que aquell que fa el mal és perqué no sap realment que és el bé, aleshores podem dir que saber i virtut s´identifiquen.

Projecte 1

Jürgen Habermas: vida i obra Jürgen Habermas: vida i obra

Jürgen Habermas va néixer a Alemanya (Dusseldorf) el 18 de Juny de 1929. Va estudiar filosofia, història, psicología, literatura alemanya i economia en les universitats de Gotinga, Zürich y Bonn.
En 1953, va publicar el seu primer article, una crítica de l´obra de Heidegger Introducción a la metafísica, que va titular "Pensar amb Heidegger contra Heidegger" (Mit Heidegger gegen Heidegger denken). En els seguents anys va fer colaboracions amb la premsa.
En 1954, va esposar en la Universitat de Bonn la seva tesis doctoral sobre el tema "L´ absolut y la història".
Entre el 1956 y el 1959 va ser ajudant i colaborador en l´Institut d´Investigació Social de Frankfurt.
Entre 1964 y 1971 va exercir com a catedràtic en l´Universitrat de Frankfurt, i es va convertir en un dels principals representants de la segona generació de la Teoria Crítica.
En 1968 va publicar Conocimiento e interés, gràcies a aquest llibre va ser conegut internacionalment.
De 1971 a 1983 va ser director en l´ institut Max Planck per la investigació de les condicions de vida en el món tècnic-científic.
En 1983 va tornar a la Universitat de Frankfurt com a catedràtic de filosofia i sociología. Va ser-hi allà fins a la seva jubilació en 1994.
Actualment exerceix com a professor, "Permanent Visiting Professor" en la Northwestern University i com a "Theodor Heuss Professor" den la The New School a Nova York.
Durant la seva vida també va rebre alguns premis com per exemple el premi Gottfried Wilhelm Leibniz de la Deutsche Forschungsgemeinschaft en 1986. També va rebre al 2001 El Premi de la Pau alemany I en 2003 va rebre el Premi Príncipe de Asturias de Ciencias Sociales.
Habermas va estar influït entre d´altres, per Heidegger, Hegel y Lukács.
Alguns dels seus llibres més importants són:
- (1999) Teoría y Praxis, Editorial Atalaya, Madrid.
- (1991) La distinción, "Economía de las prácticas", Taurus, España.
- (1987) La Acción Comunicativa. Tomo I.Editorial Taurus. Madrid. España.
- (1980) Dominio Técnico y Comunidad Lingüística. Editorial ariel. Barcelona, España.

Activitat 4

Del no res, no pot sortir res

Aquesta frase, encara que sembli que no diu res, diu molt. Per poder analitzar-la hauríem de saber que és el no res, però em pregunto, si el no res no es res, com podem parlar d´ell? Pensar-lo o intentar definir-lo? Les coses ni es creen ni es destrueixen, d´allà on no hi ha res no es pot crear res, per tant, es impossible imaginar el principi de tot, perquè dir principi implica que abans del principi no hi havia res i això és imposible, el cosmos ha existit sempre, l´únic que ha fet a sigut modificar-se, però no aparèixer del no res. Si tu tens una caixa buida i la tanques, encara que esperis tota l´eternitat, a dins de la caixa mai apareixerà res, perquè hi hagi alguna cosa l´has de posar tu i per tant això implica l´existencia d´aquella cosa abans de ficar-la a dintre de la caixa. El que vull dir es que és físicament impossible que la matèria aparegui del no res, no té cap lògica.

Activitat 3

Parmènides

En el primer text, Parmènides diu l´ésser existeix i que aquesta veritat es irrefutable, però que el no-ésser no existeix, ja que allò que no hi és no es pot veure, ni tan sols pensar, d´allà on no hi ha no hi podem treure i per tant del no res no en pot sortir res.
En el segon text Parmènides diu que és el mateix pensar i ésser, ja que si pensem hi som, perquè allò que no està no és pot pensar, no existeix.
En el tercer text Parmènides tracta l´home com un ésser homogeni, perquè en tots llocs està format pel mateix i no el podem dividir, no el podem tallar, l´ésser és un i no pot canviar.
En el quart text Parmènides parla de l´etern retorn, ja que vivim en un present, el pasta ja no hi és, no existeix, només queden records, i el futur tampoc existeix ja que el futur serà el present, l´ésser humà viu un moment en tots els seus moments de la seva vida, i aquest moment és l´únic que existeix, el present, per tant, no hi ha principi ni final, el món no ha començat i el món no s´acabarà.
En el cinquè text Parmènides torna a parlar de que només allò pensable es veritat, existeix, perquè allò que no es pot pensar no hi és. I parla dels humans, de la seva ignorància en pensar que tot existeix i en unificar aquests dos conceptes: l´ésser i el no-ésser. Finalment parla d´un camí regressiu, es a dir, un camí que va cap enrrera perquè no s´acava, sinó que torna al principi.

Activitat 2

Heràclit

En el primer text, Heràclit parla del logos , de la raó que regeix la natura, diu que els homes la deixen de banda i no es preocupen perquè viuen pendents de les seves aparences i no de les coses realment importants. En la última línia “Els altres homes ignoren…” ho afegeix amb una contradicció, ja que els contraris són el principo de tot, i diu que els homes viuen, però sense saber el que fan, ja que quan dormen s´han oblidat de tot, en referència a les coses importants.
En el segon text, Heràclit diu que els contraris s´harmonitzen, ja que són necessaris, l´existència d´un implica l´existència de l´altre, per tant la guerra entre aquests origina totes les coses, no pot existir el NO si no hi ha el SÍ.
En el quart text parla del riu, que les coses s´esvaeixen, ara no és el mateix que fa un segon, el temps passa i encara que estiguis fent la mateixa cosa que abans és diferent, perquè els moments queden enrere, per tant, som i no som, el que era abans ja no ho sóc.
I finalment el l´últim text totes les cosses son una, aquesta cosa és el logos, ja que tota la natura i per tant el món, està regit per una única llei, estan en un canvi constant, monisme dinàmic.

Activitat 1

Anaximandre (DK 12B1)

En aquest text, Anaximandre parla de la vida dels éssers, que té un principi quan neixen i un final quan moren, de manera que viuen una vida amb penalitzacions pels seus actes incorrectes en el transcurs de la seva vida. Per a Anaximandre l´arkhé és il-limitat, ja que pensa que el món no va ser creat sinó que hi va haver un principi etern, perquè no es pot concebir la idea de que hi hagués un principi, ja que això ens portaria a pensar que el principi estava creat per un altre principi i així fins a l´infinit, per això Anaximandre pensa que res a deixat mai d´existir ni ha començat a exisitr res. Per això en el text es reflecteix l´inici de la nostra vida però no l´inici de la vida, i el final de la nostra vida, però no el final del món.

Tema 13: Fonaments de l´estat social i democràtic de dret

Uploaded on authorSTREAM by vedo

Aquí teniu el meu powerpoint sobre l´estat social i democràtic de dret, he inclòs alguns enllaços d´interès, espero que us agradi.

Comentari de text: Segons Ortega y Gasset

Idees principals:
Ortega y Gasset es plnteja en mans de qui està el poder polític i arriba a la conclusió de que han de ser les persones o poble. També ÷arla dels límits d´aquest poder, fins a on es pot manar, i diu que el poder polític no pot ser absolut perquè les persones tenen un dret. El liberalisme rebutja l´estat i la democràcia ens porta a l´absolutisme.

Comentari:
Ortega y Gasset es planteja qui ha de tenir el poder públic i fins a quins límits es pot establir. Diu que en el liberalisme el poder públic ha de respectar uns derts que tenen les persones i per tant s´oposen a tota opressió per part de l´estat, ja que si encara que hi hagi un grup de persones o una de sola hi ha coses que no es poden prohibir i d´altres a les que no es pot obligar. En canvi Ortega y Gasset critica la democràcia perquè encara que sigui una interacció entre els ciutadans i l´estat, l´estat és qui posa les lleis i l´unic que les pot crear, de manera que la ciutatadania queda a part i això porta a l´absolutisme, a la retirada d´uns certs mínims de tot ciutadà.

Biografia de Jürgen Habermas

(Düsseldorf, Alemania, 1929) Sociólogo y filósofo alemán. Principal representante de la llamada «segunda generación» de la Escuela de Frankfurt, entre 1955 y 1959 trabajó en el conocido Instituto de Investigación Social de la ciudad. Enseñó filosofía en Heidelberg y sociología en Frankfurt, y dirigió el Instituto Max Planck de Starnberg entre 1971 y 1980. Su ingente obra filosófica trata de recuperar un punto de contacto entre teoría y praxis, frente a la pretendida neutralidad de los saberes positivos y científicos. Según Habermas, no es posible una objetividad ajena a valores e intereses, razón por la cual aquellos saberes resultan reductores, en la medida en que se basan en una razón meramente instrumental. Resultado de ello, de acuerdo con su crítica, es la creciente burocratización de la sociedad a todos los niveles y la despolitización de los ciudadanos. Habermas propone una «razón comunicativa», cuyo fundamento sería el carácter intersubjetivo y consensual de todo saber, y que devolvería a la sociedad el control crítico y la orientación consciente de fines y valores respecto de sus propios procesos.
Biografía [editar]
Estudió filosofía, psicología y literatura alemana en la Universidad de Gotinga, Zúrich y Bonn, donde defendió su tesis doctoral sobre Schelling. De 1956 a 1959 fue ayudante y colaborador de Adorno en el Instituto de Sociología de Fráncfort del Meno. En 1961 defendió su habilitación, centrada en el concepto de lo público (Öffentlichkeit). Entre 1964 y 1971 ejerció como profesor en la Universidad de Fránkfurt, y se convirtió en uno de los principales representantes de la Teoría Crítica. De 1971 a 1983 se desempeñó como director en el Instituto Max Planck para la "investigación de las condiciones de vida del mundo técnico-científico".
En 2001 obtuvo el Premio de la Paz que conceden los libreros alemanes. En 2003 gana el Premio Príncipe de Asturias de Ciencias Sociales.
Es doctor honoris causa por las universidades de Jerusalén, Buenos Aires, Hamburgo, Northwestern University Evanston, Utrech, Tel Aviv, Atenas y la New School for Social Research de Nueva York, y miembro de la Academia Alemana de la Lengua y la Poesía.
Pensamiento [editar]


Habermas, Adorno y Horkheimer en 1965 en Heidelberg.
En un contexto crítico social evolutivo enraizado en la política contemporánea, señala que los procesos tradicionales de la democracia no proporcionan espacio para la toma de decisiones colectivas pero la esfera pública se puede reformar promoviendo la participación de órganos comunitarios. Elaboró una Teoría crítica de la Sociedad basada en los conceptos de acción comunicativa, sistema, lebenswelt la cual deriva de ética kantiana, y la diferencia entre entendimiento y acuerdo. Su obra de referencia es Historia y crítica de la opinión pública. Si bien su obra y pensamiento están fundados en la Teoría Crítica de la Escuela de Francfort, tiene profundas divergencias con sus maestros y predecesores. Su trabajo se enfoca en las bases de la teoría social, la epistemología y el análisis de la avanzada sociedad capitalista industrial. Otros temas importantes de sus análisis son la democracia y la primacía de la ley pública (o Transformación Estructural de la Publicidad); se aproxima de forma crítica al concepto de opinión pública y recupera la visión eminentemente democrática del mismo con su distinción entre opinión pública manipulada y opinión pública crítica.
En su obra posterior Habermas tratará de reconstruir el materialismo histórico frente a las nuevas problematicas de las sociedades del capitalismo tardío. En este sentido, la gran crítica que realizará a Karl Marx será que éste, según Habermas, reduce la praxis humana sólo a una techné, en el sentido de que Marx le otorga la importancia fundamental al trabajo como eje de la sociedad en desmedro del otro componente de la praxis humana que Habermas rescata: la interaccion. El trabajo para Habermas es una mera techné en tanto que está colonizado por la racionalidad instrumental (con arreglo a fines). A diferencia de Marx, pues, Habermas entiende que el cambio social debe darse más bien en un ambito simbólico, en el ámbito de la comunicación y el entendimiento entre los sujetos. De este modo, esta crítica se asemeja a la reflexión que realizan Theodor Adorno, Max Horkheimer, e incluso Antonio Gramsci. Luego de este momento inicial, Habermas repensará esta distincion entre trabajo e interaccion como dos momentos irreductibles de la acción y tratará de incluir en la labor productiva (el trabajo) componentes de la interacción, por lo que dirá que es posible pensar un cambio social desde el campo del trabajo.
Premios [editar]
• 1980 - Premio Theodor W. Adorno (Theodor W. Adorno Preis) de la ciudad de Frankfurt (Alemania)
• 2003 - Premio Principe de Asturias de Ciencias Sociales

LA FILOSOFIA

He vist aquest text de Wittgenstein i m´ha semblat interesant.

La filosofia no és cap doctrina, sinó una activitat. Una obra filosòfica consta essencialment de dilucidacions. El resultat de la filosofia no són -proposicions filosòfiques- sinó l'aclariment de les proposicions. La filosofia ha de clarificar i ha de delimitar rigorosament els pensaments que, si no, són, per dir-ho així, tèrbols i borrosos.

"Wittgenstein: Tractatus Logico-Philosophicus

Definicions del tema 10

-intel·lectualisme moral: teoria que identifica el saber amb la virtut (Sòcrates). Qui obra malament ho fa perquè ignora el bé.
-maièutica: art de donar a llum la veritat, les idees.
-hedonisme: teoria moral que identifica el bé amb el plaer (absència de dolor)
-felicitat (Aristòtil):duu a terme l´activitat pròpia de l´ésser humà, activitat intel·lectual (auto-realització)
-prudència: sabies pràctica que ens ajuda a deliberar bé.
-pau interior: insensibilitat al sofriment perquè no podem canviar el destí, per tant hem de ser impertorbables.
-aritmètica dels plaers: teoria utilitarista que defensa que no hi ha plaers qualitativament diferents, que els plaers es poden mesurar i que hem de fer el que ens provoca el màxim plaer.
-utilitarisme de la regla: teoria que defensa que hem d´actuar seguint unes regles que tothom accepta com a vàlides.
-ètica deontològica: ètica que es centra més en el deure (justícia) que no en la felicitat.
-imperatiu categòric: orde que obliga de forma incondicional, sense condicions i sense prometre res a canvi.
-dignitat humana: idea fonamentada en els drets humans que diu que l´ésser humà no té preu i no és intercanviable i per tant implica el respecte dels drets de cadascú.
-intuicionisme dels valors: podem captar els valors a partir de les intuïïcions emocionals.
-comunitarisme: ètica que defensa les comunitats concretes davant la pèrdua d´identitat i l´individualisme.
-universalisme: ètica que defensa què l´autèntica solidaritat és universal i que hi ha uns valors que tothom ha de compartir.

DILEMA 2

-Què ha de fer l'Alfons? Per què?

Al meu parer jo crec que l'Alfons ha de canviar de feina i si de moment aquesta no li proporciona suficient benefici buscar una altra més tard.

Preguntes sondeig

1-L´Alfons ha de canviar de feina i sacrificar el benestar actual de la seva família pel benestar futur de la humanitat? Per què?

Jo crec que sí perquè és més important el benestar social que no el d'Un mínim de persones, si l'Alfons canvia de treball està ajudant a assegurar un millor futur mediambiental de manera que està col·laborant en un bé comú. També crec que aquesta posició és molt fàcil de defensar, però que a la pràctica la majoria de persones prefereixen un bé per als seus, que no un bé comú; traient les persones que se senten malament fent aquesta feina.

2-Tenim obligacions amb les generacions futures?

Sí, per què igual que els postres avantpassats estaven al càrrec de deixar-nos un benestar comú, nosaltres hem de sentir nos amb el deure de deixar el món no pitjor del que ens l'hem trobat perquè al cap i a la fi aquest món també és nostre.

3-Pot privar-se a un poble dels seus propis mitjans de subsistència? Per què?

Crec que si el no privar-se és destruir el medi ambient, no s'hauria de fer, però d'altra banda si no utilitzéssim aquests mitjans ens moriríem per tant si no hi ha cap més solució, no es poden privar.

4-Com es pot resoldre el conflicte entre el dret dels pobles a explotar la seva riquesa natural per subsistir i el dret de la humanitat a mantenir els pulmons de la terra?

Crec que aquest problema es pot resoldre permetent que s'exploti una part però que es respecti una altra. No crec que els límits siguin bons ja que no podríem viure sense arbres perquè no podríem respirar, però tampoc podríem subsistir sense talar-los perquè es el nostre mitjà econòmic.

5-De qui són responsabilitat els problemes mediambientals? Dels governs? Dels individus? Per què?

Dels individus perquè ells són els que actuen, són la majoria, encara que el Gobern és el que imposa les normes i també hi juga un paper important.

6-Què diria un utilitarista? I un representant de l'ètica dialògica?

Un utilitarista defensaria que no s'ha d'explotar el medi ambient perquè en aquest cas seria un benefici per l'Alfons però un mal per la majoria, per tant no aconseguiríem una major felicitat per a un major número de persones. En canvi l'ètica dialògica

DILEMA 3

-Què ha de fer el professor?

No ha de pujar-li la nota perquè tots son iguals dintre del grup.

1- Analitza-ho exposant en una columna les conseqüències que té pujar-li la nota i en una altra no pujar-li.

Pujar-li: conflicte social amb els altres alumnes, falta de justícia per part del professor i ventatja a l'alumne.No pujar-li: el noi no podria fer medicina i per tant no podria ajudar a milers de persones, hi hauria una justícia comuna.

2-Veus algun conflicte entre felicitat i justícia? On?

Si, el conflicte es que; allò que li fa feliç al noi no es just envers els altres companys perquè tots tindran la nota que es mereixin i un altre perquè la seva vocació sigui fer medicina no ha de rebre notes que no li pertoquin o no es mereixi.

3-Com resoldria aquest problema un utilitarista de l'acte i un utilitarista de la regla?

Un utilitarista del acte diria que s'ha de pujar la nota al noi perquè és per una bona causa: perquè fagi medicina, en canvi un utilitarista de la regla diria que no se li ha de pujar perquè no seguis unes normes comunes que segueixi tothom.

4-Quina regla creus que aplicaria el representant de l'ultraista de la regla?

Crec que si hagués d'aplicar una regla, aquesta seria pujar-li la nota a tots o no pujar-li a cap.

Mes val ser una persona insatisfeta que un porc satisfet

Aquesta frase es planteja si és millor ser una persona insatisfeta o un porc satisfet. Jo entenc com a persona insatisfeta aquella que pot estar plena de sabers però que tot Aixa en vol més perquè no es suficient, és aquella persona no conformista perquè no es conforma amb saber una mica, necessita avançar, de manera que mai estarà satisfeta perquè és impossible saber-ho tot. En canvi el porc satisfet és aquella persona que la denominem porc perquè no veu més enllà, es conforma amb el que sap i no necessita avançar perquè ja és feliç, és aquella persona que se sent satisfeta perquè ja li està bé estar com està no mira noves metes, es queda estancada en un punt i no s´hi mou, de manera que ja té tot el camí fet no veu la possibilitat d´arribar a més.
Jo em decanto per la persona insatisfeta, ja que tot el que vaig aprenent no és suficient perquè sé que hi ha un munt de coses que encara no estan al meu abast però que hi podran estar. Crec que en la vida mai ho arribes a saber tot però que com més insatisfet et sents més ganes tens de saber d´arribar a un punt amb que et sentis bé amb tu mateix, crec que hem de ser exigents amb nosaltres mateixos per a poder aconseguir bons resultats.

Doc.3 Obrar conforme a la virtud més perfecta

Títol: El camí de la felicitat

Idees principals:
Aritsòtil en aquest text diu que l´home està guiat per l´ànima i aquesta actua segons la raó. De manera que aquesta funció només la podran exercir els homes perquè són els únics que tenen logos. La funció de l´home és viure i buscar aquell punt de felicitat (virtud) on ja no hi hagi res més, per tant si el fié s bo, lànima actuarà de manera correcta i si hi ha diferents fins, hem d´agafar el més correcte. Finalment diu que les persones per arribar al fi assenyalat han de recòrrer molt camí abans.

Comentari:
Aristòtil en aquest text està mostrant el seu model de vida o descripció de com hem d´aconseguir o com son els postres fins. Áristòtil diu que l´home viu per aconseguir un objectiu a la vida i es guiat per el pensament, raó i pels sentiments. L´home en la seva vida actuarà corresponent al fi que vulgui aconseguir, i si el fi és molt bo, ell actuarà bé fins a arribar-hi.
Finalment a les últimes tres línies diu metafòricament una flor no fa estiu en un dia…es a dir que les persones per arribar a aquell punt final on no hi ha res més per a conseguir, han de haver caminat molts camins abans.

Nadi hace el mal asabiendas

Respecto a esta frase de sócrates, creo que en el primer momento cuando la oyes te resulta falsa, ya que quien hace las cosas mal es porqué quiere. Per como dice Sócrates aquel que hace el mal es porqué realmente no sabe que es el bien, y estoy de acuerdo, el problema es que nadie sabe exastamente que es el bien, es decir, que es realmente el bien, si eso que yo creo o lo que tu cres es correcto. Hay una serie de derechos humanos que se han de respetar y que una persona que se los salte hará el mal, pero hay otras ocasiones donde no sabemos cual es el límite entre el bien y el mal.
Y otra duda que me surge leyendo esta frase, es que si nosotros no hacemos el mal conscientemente, es decir, no sabemos que lo que hacemos está mal, ¿Por qué somos responsables entonces de nuestros actos? Yo cambiaria esta frase de Sócrates y diría: Nacie el mal asabiendas pero sigue siendo responsable de sus actos por no querer buscar el bien.

Definicions del tema 9

-temperament: conjunt de sentiments i passions que resulta difícil de modificar.
-hàbit: repetició d´actes en una mateixa direcció que ens disposen a obrar.
-virtut: hàbit que ens predisposa a obrar bé.
-consciència moral: capacitat de distingir entre el bé i el mal.
-llibertat interna: capacitat de decidir amb llibertat sense que hi hagi una coacció interna.
-condicionament: significa no tenir una llibertat absoluta perquè hi ha factors que ens influeixen però tenim la llibertat suficient per ser responsables dels nostres actes.
-destí: llei segons la qual tot succeeix fatalment, tot ja està escrit.
-determinisme econòmic: teoria que defensa que l´home està determinar pel lloc que ocupa en el prcés de producció.
-determinisme genètic: teoria que defensa que el nostres codi genètic determina les nostres accions, el que som ja està determinat.
-ús regulatiu: manera d´utilitzar la idea de la causa "com si" tots el fenòmens estiguessin produits per una causa.
-autonomia moral: concepte que defensa que les persones es donen les seves pròpies lleis.
-nivell preconvencional: nivell de la consciència moral en que la persona considera com a just allò que satisfà els seus interesos.
-nivell postconvencional: nivell superior de la consciència moral on la consciència es troba per damunt de la llei.
-principi de responsabilitat: principi de H.Jonas que defensa que hem d´assumir responsablement les consecuències de les nostres accions per deixar el món no pitjor de com l´hem trobat.

SHERY: Libre

Miedo de mi sombra suelta
llena de complejos
que se burla sin piedad

Quiero que el aliento del Sol
y las ganas de vivir
me lleven a encontrarme otra vez.

Desesperada
por ser libre
ser parte del amor
que mueve al mundo y me hace ser feliz.

Libre, como en los sueños,
sin ataduras, al querer volar.
Libre en los pensamientos,
sin amarguras al poder gritar.

Libre en todo sentido,
quiero imaginar
que con mi voz puedo alcanzar la libertad.

Miedo hasta de escribir
todo lo que pienso
para romper cadenas.

Siento que en mi mente está
la fragilidad de mí
de ser lo opuesto a la ciega realidad.

Presa en el aire estoy,
corre en mis venas la sed de amar.

Libre en todo sentido
quiero imaginar
que con mi voz puedo alcanzar la libertad

Libre
Quiero ser libre.

Creus en el destí?

Dir que crec en el destí seria dir que cada decisió que prenc està escrita, determinada abans de que succeeixi. De manera que el destí no existeix, el destí és una teoria que justifica els nostres actes i que per tant deixen de ser responsabilitat nostre.
Si un assassí mata a una persona se li pot treure la responsabilitat? la culpa? No, les persones actuem havent pres una decisió abans i havent assolit les consequències o beneficis que quelcom podria durnos.
Si tota la humanitat es basés en que estem determinats pel nostre destí quin sentit tindria viure? quin sentit tindria actuar sabent que no pots actuar d´una altra manera de la que ja esta escrita?
Moltes persones quan els succeeix alguna cosa potser per casualitat diuen que és el destí que ho ha fet. I si alguna cosa els hi surt malament diuen que estaven destinats a fracasar, aleshores, podem concluir que les persones que pensen així no actuen amb raó, no elaboren una serie de processos de decisió perquè encara que es decantin per alguna opció, aquesta ja havia estat triada.
Finalment, crec que pensar que el destí ens determina a part de treuren´s qualsevol mena de llibertat, ens redueix d´una manera impressionant.
Si el destí guia la nostra vida, quin paper tenim nosaltres?

Som lliures?

Raons a favor de que som lliures:

-Perquè som els amos del nostre pensament.

-Perquè podem escollir el que volem o no.

-Perquè podem actuar com vulguem encara que hi hagi consequències.

Raons en contra de que som lliures:

-Perquè estem determinats pel nostre codi genètic.

-Perquè estem condicionats pels demés i tota acció té una causa.

-Perquè no podem canviar el fet que hem nascut i no podem evitar morir.

L´ésser humà està condemnat a ser lliure

Sartre va dir la frase “l´ésser humà està condemnat a ser lliure” la primera impressió al sentir aquesta frase em sorgeix la pregunta, però si està condemnat significa que no pot impedir-ho i per tant no és lliure, però si li busquem la concordança amb la realitat, si, l´ésser humà està condemnat a ser lliure ja que en tots els àmbits pot elegir el que vol o pensa, incloent si vol pensar o no, també és lliure per a fer-ho, de manera que nosaltres estem condemnats a ser lliures perquè ningú podrà obligar-nos a desitjar alguna cosa, a pensarla, etc, aquest jo interior ningú el pot dominar. En canvi encara que si que és veritat que hem de ser lliures i estem condemnats a això, el simple fet de no poder canviar-ho ens treu llibertat, per tant no pots deixar de ser lliure de manera que no ets lliure per a deixar de ser-ho, i tornem una altra vegada a la pregunta, som lliures?

FALÀCIES

Preguntes complexes:
Aquesta falacia es produeix quan formulem una pregunta que a part de preguntar una cosa pressuposa una altra, de manera que tota resposta estarà afirmant la presuposició donada.
Ex: Segueixes sense estudiar? Tant si diu si o si diu no, està admetent que no estudia.

Argument ad ignorantiam
S´arriba a la conclusió de que quelcom és cert o fals perquè no s´ha demostrat el contrari.
Ex: No em pots demostrar que Déu va crear la Terra, per tant Déu no l´ ha creada.
No em pots demostrar que el més enllà no existeixi, per tant existeix.

Argument circular
Consisteix en donar argument que signifiquen el mateix però amb diferents paraules sense arribar a un diàleg fluit.
Ex: Cuant de temps trigaré en curarme si prenc la medicació?
Una setmana
Pero quant de temps?
7 dies

Argument ad hominem
Argument en que el nostre objectiu no és atacar a les idees sinó a les persones.
Ex: Sempre t´enfades per tot
Y tu sempre crides per tot.
Argument d´autoritat
Argument en què diem que quelcom és cert perquè ho afirma una autoritat, sense presentar proves de que ho sigui.
Ex: La universitat de Navarra ha comprovat que actimel ajuda a les postres defensas, per tant és cert.

Argument baculum
Argumento on es fa una amenaça com si fos una raó bona.
Ex: Si no voteu al meu partit, España sufrirà la pitjor crisis de la història.

Argument ad poulum
Argument que juga amb els seniments de l´altre a favor del parlant. Aquest argument obstrueix el camí del diàleg.
Ex: Com que no m´ho deixes? Jo sempre t´ho deixo tot, ets una egoísta.


Argument ex populo
Argument en què quelcom és cert o fals perquè tothom hi està dacord. És a dir, X és cert perquè tothom ho diu y Y és fals perquèla gent creu que ho és.
Ex: És veritat que ell és el més guapo de la classe perquè tothom ho diu.


Argument de falsa causa
Argument en que diem que una cosa es la causa d´una altra perquè succeeix después. Però aquests arguments perquè siguin certs han d´anar relacionats.
Ex: Ahir em va sentar malament el sopar de la mare
Que estrany, seria d´una altra cosa perquè jo també vaig menjar-hi i no em va sentar malament.


La generalització precipitada:
Argument que parteix d´un exemple o uns quants per a poder generalitzar.
Ex: Tots els xinesos tenen els ulls estirats.

Argument del pendent relliscós:
És l´argument que va en efecte domino, és a dir que si succeeix A, desencadenara en B, y después en C……y G no es bo per tant no fagis A.
Ex:Si no plou, haríem de regar el jardí, i el nen potser es mulla els peus, de manera que tindrà mal de coll. De manera que si no plou, a saber que li pasarà al nen.

Jean-Paul SARTRE

Sartre és el màxim representant de l´existencialisme junt amb Heidegger i Jaspers.

Sartre, filòsof de la llibertat, el seu tema central.

Existencialisme: l´existència percedeix de l´essència (primer existim i després ens fem), no estem ja fets d´una vegada per sempre, sinó que ens anem contruint. Sartre diu "Ningú neix valen ni neix valent, es fa covard o valent", per tant és fals dir: sóc covard. No hi ha res transcendent que doni sentit al món, per tant Déu no existeix. I com que Déu no existeix, tot és possible i per tant la vida no té sentit. Segons Sartre hem d´escollir el nostre camí perquè estem condemnats a ser lliures, smpre estem triant. Per a ell l´ésser humà és una passió inutil i tot preojecte està destinat al fracàs (l´home és un projecte i arriba a la mort). Una novela de Sartre és : La nausea.

Doc. 2 La cultura com a activitat simbólica

Títol: L´home obligat a viure en un món simbólic

Idees principals:
Rousseau considera què que l´home tingui raó i pensament no afavoreix al seu món. L´home no pot renegar-se a tenir pensament, s´ha d´adaptar. Viure comporta haver d´adaptar-se a un món ple de símbols i a relacionar-se a partir del llenguattge. Per tant la realitat simòlica progressa i la física queda darrera.
L´home es centra en intentar expressar el món i no a tractar-lo. L´home no pot expressar més enllà del que el seu llenguatge pot expressar.

Comentari:
En aquest text Erns Cassier contrasta la posició de Rousseau amb la realiat del món. Rousseau diu "L´home és un animal depravat perquè sobrepassa els límits de la vida orgànica", és a dir, que l´home va més enllà de la realitat física gràcies al seu sistema de símbols i creu que això empitjora l´ésser humà. Cassier afirma que l´home no pot desempallegar-se d´aquesta realitat simbòlica ja que està obligat a viure així. Gràcies al llenguatge, el mite, l´art i la religió, la realitat humana s´expressa a partir de símbols, perquè l´ésser humà necessita comunicar-se i aquest és el seu mitjà, de manera que l´home avança gràcies al seu pensament i a la seva experiència. Per tant l´home no tracta les coses en sentit físic, sinó qye intenta analitzar-lo i expressar-lo. L´home no pot expressar res que no sigui capaç d´avastar el seu llenguatge.